La por de la por (1963)

"Tardor... El dia grisenc s'obscuria encara més. El cel, baix i plomós, semblava fregar els llums de neó. Els carrers, així il·luminats, pareixien túnels verdencs que omplia una boirina autumnal. Fora de les vies més importants, enllumenades per antics fanals, la vila restava quasi de nit. Hubert s'aturà a l'entrada de la Hatton Alley. Era una bona manera de guanyar temps, puix que havent estat castigat per badoc a l'escola, no havia pogut sortir amb els altres al·lots. I, tot sol, apressava el pas. Només hi havia un fanalet en tot el carreró i va sentir com les fulles seques dels arbres, el brancam dels quals guaitava per damunt de les tanques, s'arrossegaven per l'asfalt. Fulles, passes, sorolls estranys. Es va dir que no convenia esser covard. Alenà profundament i caminà al llarg del carreró. Tot i això escoltà rere d'ell un soroll de passes, sí, passes metàl·liques i ràpides. Emporuguit, es llançà a córrer. 'On vas criatura?', li digué algú que l'immobilitzava posant-li una mà sobre l'espatlla. Era un guàrdia sobre el qual es vessava la llum del fanal cantoner. 'Què cerques per aquí, nin?'.

Ell mirà la cara del guàrdia, els ulls del qual restaven sota l'ombra de la visera del seu casc. Tot el que podia veure'n clarament era la boca i la meitat del nas. Hubert mirà encara a la seva esquena. Ningú no el perseguia. Les fulles seques s'aixecaren amb un petit remolí, s'arrossegaren tot fent fressa i després restaren quietes. Hubert mirà fit a fit el guàrdia. Estaven junts i silenciosos sota la solitària bombeta elèctrica. El vapor de llur alè es fonia. L'al·lot es considerava ja segur. Es mogué un poc per a llevar-se del damunt la mà del guàrdia. Per uns instants va poder sentir el refrec de la mà peluda de l'agent sobre el seu coll... De sobte va córrer pel carreró i, ja trobant-se a la cantonada, mirà si aquell home el perseguia. Però el guàrdia, indiferent, havia marxat...".

Qui no ha patit durant la seva infantesa sensacions semblants? Es tracta d'un fragment de la famosa novel·la Our Mother's House, publicada en aquestes dates i que serviria d'argument per a una pel·lícula molt ben lloada per la crítica, un drama dirigit per Jack Clayton i interpretat en els principals papers per Dick Bogarde i Margaret Brooks. El film data de l'any 1967. L'autor, el novel·lista Julian Gloag, britànic, nascut a Londres el 1930, aconseguí amb aquest llibre merescuda fama, que reafirmà amb una dotzena més d'obres narratives. En aquest fragment, les ombres tardorenques i l'entrada de fosc són per un infant en edat escolar una mena de fantasmagòrica aventura. La importància de la llum i dels llums per a combatre la por de la por és aquí admirablement descrita.