Retallades educatives

La setmana passada advertia de les conseqüències negatives que tenen les retallades en educació. Unes conseqüències que com que sovint no són immediates, sinó que es manifesten a llarg termini, els nostres actuals gestors del Partit Popular deuen pensar que no els afectaran electoralment i, per tant, poden tirar endavant sense miraments.

L'educació és una tasca social i una inversió de futur. Tot allò que feim avui per millorar l'educació i la formació dels nostres infants i adolescents serveix per prevenir futures crisis econòmiques i, sobretot, bosses d'exclusió i conflictivitat social.

Cal tenir present, per tant, que tot allò que es gasti en educació no és una despesa, és una inversió.
Fa vuit dies em queixava de la retallada de places de professors i de l'eliminació dels TISE. I avui no em queda més remei que queixar-me un poc més. El conseller Rafael Bosch ha anunciat un augment de les hores lectives que haurem d'impartir els professors de Secundària a partir del curs que ve. Per als qui no ho sapigueu, la legislació per la qual ens regim els professors de Secundària especifica que la nostra jornada laboral és de 37,5 hores setmanals, de les quals 27 són de permanència obligada al centre en horari escolar, unes altres corresponen a reunions també al centre, però fora d'aquest horari: claustres, juntes d'avaluacions, consells escolars... i les que queden són per fer a ca nostra: correcció d'exàmens i treballs, preparació de classes...

Aquesta mateixa legislació també especifica que de les 27 hores que hem d'estar al centre en horari escolar, de 18 a 21 han de ser de docència directa, mentre que les altres, anomenades hores complementàries, es dediquen a altres tasques: una reunió de departament setmanal, guàrdies, participació en diverses comissions de feina, reunions d'equips educatius, atenció a pares... La normativa estableix que tots els professors que facin més de 18 hores lectives tenen dret a la reducció d'una hora de permanència al centre per cada hora lectiva que facin més. Això significa que si un professor fa 19 hores de classe (era el meu cas el curs passat), només ha de romandre 26 hores al centre en horari lectiu. I si arribat el cas en fes 21, aleshores només n'hauria d'estar 24 a l'institut.

I aquí és on sorgeix el primer gran problema. Si la gran majoria dels professors feim 21 hores lectives, gairebé tots només serem al centre 24 hores setmanals. El compte del que això suposa és molt bo de fer: 24-21=3. Només tendrem 3 hores per fer la reunió de departament, que és prescriptiva, i les guàrdies i podem dir adéu a les comissions de salut, de convivència, de medi ambient... L'institut es convertirà en un desgavell. Quan algun professor estigui malalt , molts de pics no hi haurà gent a bastament per guardar els alumnes que quedin tots sols. Tota la feina que es fa avui en dia de prevenció de la salut, revistes escolars, lluita contra l'absentisme i l'exclusió social, atenció a pares, pàgina web... haurà de desaparèixer o quedar reduïda a la mínima expressió, amb les fatals conseqüències que tot això tendrà sobre la feina diària als centres i, especialment, sobre el rendiment dels alumnes i la seva formació en hàbits i actituds.

L'esperit de la llei, com es pot veure, no és que tothom hagi de fer 21 hores lectives, sinó que hi hagi un poc de flexibilitat perquè, de tant en tant, per quadrar els horaris, algú n'hagi de fer 19, 20, o fins i tot 21, amb la compensació adequada, naturalment. Però perquè es puguin dur a terme totes les feines que cal perquè funcioni un institut, no les pot fer tothom. Si tots feim 21 hores lectives, serà impossible que els centres funcionin bé.

Aquestes seran les conseqüències per a la societat d'aquesta fantàstica mesura. Però n'hi ha d'altres que ens ataquen directament a nosaltres com a treballadors. I la més important serà la quantitat de gent que quedarà sense feina. Perquè si cadascun de nosaltres feim 3 hores més de classe a la setmana, entre cada sis docents farem les 18 hores que fins ara feia un setè professor, la qual cosa significa una reducció aproximada d'un de cada set docents actuals, que aniran a l'atur. Aquesta genteta que volen crear tants de llocs de treball i acabar amb la crisi, tenen una manera ben curiosa d'aconseguir-ho.