Les fotos

A una de les entrades de Felanitx hi ha un cartell ben esponerós que assegura que allà hi tenim de tot i, per descomptat, no seré jo qui digui el contrari. Ara bé, vistes les icones que adornen el cartell, està clar que aquest "de tot" es refereix essencialment a productes i serveis, encara que, cada vegada que el veig, no puc deixar de pensar que podria anar molt més enllà, especialment pel que fa a personatges i fets notables. En particular, cap a la meitat del segle passat, hi havia una colla de bergantells, que després esdevingueren gent de seny, les aventures dels quals constitueixen algunes històries ben divertides, com la que assegura que, quan un d'aquests personatges va començar a festejar la filla d'una autoritat, els seus companys de fatigues, vés a saber si per enveja o per quines cinc-centes, varen començar a propalar l'espècie que el festejador no tenia d'allò que se suposa que tots els homes han de tenir. Sembla que la cosa va anar un poc grossa perquè l'interessat va optar per anar a un dels fotògrafs professionals que hi havia al carrer Major -les màquines de retratar no estaven tan esteses com ara- i li va demanar que li fes una foto que pogués desmentir la difamació a la qual era sotmès, això sí, la foto només havia de ser de les parts essencials per als efectes. El fotògraf la va fer i diuen que, per uns gloriosos instants, fins i tot va estar exposada a l'aparador -certament discret- de la botiga. També assegura la dita -tot i que no ho sé del cert- que el difamat va anar a veure el sogre que esperava ser i li va mostrar la prova definitiva del poc fonament que tenia la difamació. No sé quina va ser la reacció d'aquella autoritat, però crec que no va ser suficient com per a espatllar la festejada.

Després de donar-li algunes voltes, no he pogut trobar cap altra raó o situació que justifiqui l'acció de fotografiar-se segons què o de segons quina manera que la d'aquest felanitxer difamat. Vull dir, que no acab d'entendre aquesta dèria que sembla que tenen algunes persones per a deixar constància de segons què amb imatges. I és per això mateix que em sorprèn tot el rebombori que s'arma de tant en tant quan alguna celebritat veu exposades les seves intimitats a internet o a d'altres mitjans. El darrer cas ha esdevingut aquesta setmana passada, amb dues fotografies de l'actriu Scarlett Johansson despullada, que li han estat "robades" del seu mòbil i publicades arreu del món. Sigui dit de passada, que en aquest cas no sembla que hi hagi cap raó similar a la del felanitxer festejador que pugui justificar la seva existència. La cosa ha arribat a l'extrem que fins i tot l'FBI hi ha intervingut i ha realitzat una investigació exhaustiva i sembla que amb un èxit fulminant, atès que asseguren haver localitzar els autors de la feta, un grup que dies enrere havia fet saber que, sense cap altre objectiu que demostrar les seves destreses tècniques, continuaran amb la tasca de destapar les intimitats dels famosos guardades en dispositius digitals. Diuen que tot Hollywood va remogut amb aquest afer, ja que comença a ser preocupant l'èxit d'aquest grup amb la seva escomesa i, també, un indici que aquesta pràctica de les fotografies indiscretes deu estar molt estesa. En aquest punt no és gens sobrer recordar que un dels primers incidents d'aquesta casta va ser protagonitzat ara fa uns anys per Paris Hilton amb la publicació d'un vídeo d'un encontre sexual que havia tingut i que sembla que ella mateixa havia enregistrat.

En definitiva, la pregunta que cal fer-se és: siguis una persona famosa o no, quina necessitat tens de retratar-te segons com? I si ho fas, o guardes bé el resultat o estigues preparat per al que pugui passar, perquè una de les coses que ha quedat ben palesa, i molt especialment després de l'afer WikiLeaks, és que en aquesta era digital no hi ha manera segura de guardar cap casta de secret. Entre les moltes coses que s'han escrit sobre les fotos de la Johansson, m'he quedat amb una de ben assenyada que vaig veure en un blog com a titular d'un apunt: "Jo, per si de cas, ja he esborrat totes les fotos indiscretes que tenia en el meu mòbil". I és clar que no fer-les és molt millor encara, sobretot si teniu en compte que s'estan desenvolupant eines informàtiques que permetran reconstruir arxius digitals esborrats d'una manera més fàcil i eficient que les actuals.