PIGS i cambrers

Ara fa vint-i-cinc anys el nostre país entrava al Mercat Comú, com es deia aleshores. El passat 1 de gener es complí un quart de segle d'aquell esdeveniment que, naturalment, va ser qualificat per gairebé tothom com a "històric". Qualcú ha sentit a dir una sola paraula de commemoració de la fita? No sol ser habitual que els esdeveniments així catalogats siguin en efecte commemorats en ocasió d'aniversaris molt assenyalats?, i el quart de segle n'és un que mai s'escapa. Tanmateix res s'ha celebrat. No està la cosa per a festes. Però així i tot, en el nostre país, que està -estava?- farcit d'intel·lectuals, polítics i periodistes europeistes és estrany tant de silenci davant l'aniversari. Sí, és ver, algun article s'ha pogut llegir, alguna referència ràpida a qualque tertúlia... però vaja, de commemoració a l'engròs, res de res. És quelcom a tenir en compte quan es parla tant -parlen, ells, els polítics, tant- del gran avanç que per a Espanya i per a tots els espanyols va ser entrar a "Europa" i, més tard, a la Zona Euro.

No s'explica tant de silenci renouer però fa l'efecte que qualque cosa tendrà a veure amb la ruïnosa situació de la Unió Europea que està a punt d'esclatar per mor de Grècia. I, com ha dit Obama, alerta amb Espanya. Bé, de fet, tots els països que formam allò que els nòrdics en diuen els de la vagància i que generalment som coneguts com els "porcs" -PIGS: Portugal, Itàlia, Grècia i Spain- estam o ens tenen, que pel cas és igual, en el mateix sac.

Estaríem millor fora de la Unió? No, perquè políticament va ser important perquè evità revifaments feixistes -que, no ho oblidem, la darrera urpada seriosa dels quals va ser el 1981- i a hores d'ara evita trencaments que ens durien a tots els espanyols a la ruïna més absoluta. Però en canvi ja no és tan segur que econòmicament l'entrada a l'euro, que tots pensàvem, o quasi tots, que era genial, ens hagi beneficiat. Més aviat pareix que a hores d'ara és com una àncora tremendament pesada que ens està ofegant. Seria millor sortir de la Zona Euro? No pot ser. Si Grècia hagués de sortir-ne, seria perquè faria fallida i per tant rere d'ella hi aniria bona part de la banca privada alemanya, francesa i, en menor mesura, d'altres països, la qual cosa provocaria un estat de xoc total. No en parlem ja si els altres "porcs" també féssim fallida.

Possiblement no hi hagi solució. Els nostres polítics seguiran dient-nos mentides i assegurant que aposten per l'educació, la investigació i bla-bla-bla, però en realitat res no canviarà. Probablement res no pot canviar. Perquè tot està condemnat des que entràrem primer al Mercat Comú i després a la Zona Euro. No tenim capacitat de maniobra i d'altres decideixen per noltros. I en el fàctic repartiment de rols econòmics de 1986, a Espanya ens va tocar -a la part mediterrània, a més de Canàries- ser la segona residència dels vells rics alemanys i britànics, a més de cambrers dels milions de turistes que ens visiten. Un quart de segle després s'ha complit fil per randa. Ja no tenim altres possibilitats -amb les excepcions aïllades que són lògiques- i la crisi de l'euro ens condemna encara més a acceptar-ho. Com més aviat acceptem la realitat, més prest ens acostumaren a viure en crisi permanent. Que és l'estadi en el qual tot el país en general i la nostra regió en particular estarà per molts, molts d'anys.