El mur d'una presó (1928)

"Una setmana després, quan mister Clay Shelton travessava el grisenc poblet de Chelmsford, va tenir una inspiració: l'envaí una por sobtada i inexplicable, quelcom que li produïa una forta depressió, i això el va deixar uns instants sense alè. Després aturà l'automòbil al costat de la carretera i mirà a la seva dreta. Hi havia un gran mur pintat de roig, una mica destenyit, i més enllà de la carretera, una porta negra, de ferro. Mister Shelton es passà la mà per aquells bigotis que tan acuradament havia deixat créixer en els darrers sis mesos. Allò era la presó de Chelmsford. Havia vist primer l'indret de cua d'ull, quasi sense adornar-se'n, i aquell atac de tristor era el resultat d' una cadena de raonaments subconscients. Es va obrir sobre la porta un petit portell i va sortir-ne un guardià al capdavant de quatre homes i d'un segon carceller. Els quatre homes duien vestits de paisà, però anaven engrillonats. Shelton pensà que es tractava de presidiaris que havien de ser conduïts a Dartmoor.

Haurien de ser a Londres amb el temps necessari per poder agafar el tren de la una amb destí a Plymouth. El portell restà obert una estona, puix que el carceller de la porta i el vigilant de guàrdia hi discutien alguna cosa. Mister Shelton endevinà de què es tractava quan va veure venir pel camí de Colchester un taxi que s'aturà davant la presó. Els quatre presoners i un dels vigilants pujaren a la part de darrere del cotxe, mentre l'altre funcionari prenia seient al costat del conductor. I el vehicle es posà en marxa. Per part seva, Shelton engegà el motor del seu cotxe, féu la volta i tornà a Chelmsford, aturant-se davant una botiga de llibres, revistes i diaris."

Aquest fragment de novel·la pertany a una de les obres (en va publicar cent-setanta!) del famós escriptor britànic Edgar Wallace, nascut a Londres el 1875 i mort a Hollywood el 1932. A la majoria dels seus relats, el detectiu Reeder, posseïdor d'una ment tortuosa i d'un humor de canvis sobtats, té totes les característiques d'un encertat personatge, com és el cas d'aquesta interessant narració The terrible people" on l'heroi o, si voleu, l'antiheroi, en fa de les seves. Wallace hagué d'exercir de jove molts oficis, i després s'allistà a l'exèrcit. Finalment, pogué dedicar-se a l'escriptura. Fou corresponsal de diaris, entre els quals el Daily News, i va cobrir, amb reportatges des del front estant, la Primera Guerra Mundial.

En aquest fragment narratiu, el falsificador Clay Shelton, l'home dels mils noms i de les mil desfresses, delinqüent solitari, es troba sense voler davant una presó que li porta trists records. I, tot i que per molts és la reencarnació del mal, no és de ferro. Pateix. Les seves angoixes brosten sobtadament i el fan tremolar de por. El mur de la presó n'és tot un símbol.

Rere el mur, molts com ell purguen encara els seus delictes. Ja hem vist que Wallace morí a Hollywood, on residia, i això era perquè el cinema contractà moltes de les seves històries. Al meu entendre se sabia endinsar en cada un dels seus personatges, i això és el que el setè art necessita a l'hora de fer un dels seus guions. "No hi havia res capaç d'excitar miss Revelstoke. Tenia un caràcter impertobable, d'aquests que es creuen un fenòmen de la natura. Es contava d'ella que, en un dels atacs aeris més perillosos que patí Londres durant la guerra, no abandonà una finíssima obra de costura que estava fent quan li arribà l'avís de davallar als refugis".