El que es nota més d'Eivissa és que tota l'illa s'estructura entorn d'una idea o d'un malson sense fissures. Aquesta idea no té res a veure amb cap engruna d'identitat balear, amb cap essència més o menys nostrada en la qual s'hi pugui reconèixer un mallorquí, per exemple, sinó que tota l'illa desprèn el mateix tuf de circ global, de meravella indistinta i virolada, d'espectacle adreçat a un turista necessitat d'exotismes i de posats extremats. El més difícil de veure, en tot Eivissa, deu ser un eivissenc. Hi ha els pins, és clar, i el rocam torrat i grotesc, però per allà hi passegen els cossos nus, les belles joves tatuades sense criteri estètic, els mascles més fàl·lics i més espellotats.
A Eivissa tothom que hi arriba hi vol destacar: és la pàtria dels vestits de nit, de les cares bronzejades, de les camises més estampades, de les faldilles de lli. Homes ensotanats i amb barbes històriques, dones que ballen descalces amb el primer passavolant. Els escots, a Eivissa, són tota la ideologia que es necessita, i les anques cenyides conformen tota una actitud vital. Així, la gent desprèn un airet de sofisticació impostada -però tot és màscara: mala consciència de burgès-, i un s'asseu per exemple a un restaurant i, mentre sopa un plat que han batejat com 'tigre que plora' -però només és vedella amb dues fulletes de coriandre-, li fan desfilades de models o passen dues noies precioses amb ales d'àngel a l'esquena disposades a toquejar-li les cervicals o, si s'apropa a la pista de ball, hi troba tres dames impressionants, mig nues, amb una cresta al cap, fent contorsions mentre es cobreixen la cara, per moments, amb autèntiques màscares caníbals.
Posem -per simplificar- que el viatger després entra a la discoteca més famosa, la cèlebre Pachá. I tot allò no és més que el tumult multiplicat, els milers de Narcisos que s'emmirallen en una multitud idèntica a si mateixa, una associació momentània de solituds que mútuament s'espien i es desitgen sense dir-s'ho -i la tristor somriu, mai resignada- entre llums que guspiregen i una música ensordidora, molt més forta que a qualsevol altra discoteca coneguda. I el viatger ha de ballar, i esperar que passin les hores empeses pel rom, mentre la nit va creixent com una serp poca-solta i de sobte apareix una sílfide amb un cul enlaire perfectament democràtic, que se situa entre ballaries futuristes, i comença a enfilar-se a una barra d'acer, talment les dansaires d'un planeta encara governat per tribus d'amazones. I així va fent, pujant i baixant i surant en la nit vana, fins que el sol surt i ens troba a tots amb cara d'imbècil.
I això és Eivissa. També hi ha el iot, i el gran Gatsby que convida a calderetes de llagosta, i el migdia que trona empès per les cigales. La bancarrota estètica i moral d'Occident té la seva borsa de valors en una illa que vam rifar-nos a canvi de dues unces d'or falsificat. Qui ens hauria d'haver dit que la plenitud s'assemblaria tant al nihilisme.
L'estiu eivissenc
02/09/11 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fa cinc anys i dèu mesos que visc a Eivissa, que som eivissenc, i no som entrat dins cap discoteca, he menjat molt de flaó i de greixonera, molta frita de polp, també de tant en tant enciam pagès i cuinat, conec bastants persones que tenen llinatges típics eivissencs i encara molta més que parla perfectament es català, tot i que generalment s'adreça en castellà as no catalanoparlants, cosa que també a ses altres illes es fa molt, he fet bastants excursions per s'Eivissa profunda, m'hi moc molt en bicicleta, he après cançons típiques eivissenques, etc. Grata un poc i descobriràs coses. Ah! I hauries de llegir, si no ho has fet, es "Dietari de la geografia infinita" d'en Manel Santana Morro, mallorquí de Consell que et pot ajudar a descobrir Eivissa des des ulls de s'illa grossa
L'article resol una tria personal d'un visitant o turista massa amic de les fòrmules inventades, avui dia, ja gairebé a tot arreu, i no només durant l'estiu. Reduir Eivissa a la contemplació que l'autor en prefereix de l'illa, no deixa de ser un brindis a la concepció de l'estupidesa com a salvavides humà.
Molt interessant el final de l'article. Molt interessant.
Benvolgut Comes: tornau-hi i gratau una mica més; basta voler sortir de Vila o Sant Antoni si un vol descobrir l´Eivissa dels pins i dels eivissencs-
Bona reflexió; però el terme nihilisme que uses al final em sembla massa filosòfic per a definir aquesta gent. No creus que seria més exacte utilitzar "buidor"? O banalitat? O inconsciència?