Si voleu viure més temps, no mireu la televisió. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi fet per investigadors australians de la Universitat de Queensland: a partir dels vint-i-cinc anys, cada hora vista de televisió escurça l'esperança de vida 22 minuts. És a dir, que aquells que vegin la televisió tres hores cada dia, se'ls escurça la vida més d'un dia per cada mes de televisió vista. Posats a fer servir nombres per il·lustrar la feta, els mateixos investigadors diuen haver tret els comptes escaients i els surt que, en termes d'escurçar la vida i a partir dels cinquanta, fumar un cigarret és equivalent a veure mitja hora de televisió, la qual cosa converteix en terrible per a la salut la realització simultània de les dues activitats, només superable si hom hi afegeix la ingesta d'alguns dels menjars que s'hi anuncien.
En veure titulars com aquest, una de les primeres coses que ve al cap és si la qualitat i el tipus dels programes vists influeix o no en aquest temps de reducció de l'esperança de vida, atès que sembla que no ha de ser igual l'efecte -per exemple- d'un documental de natura que el d'un d'aquests programes de televisió escombraries, tan habituals ara mateix. Vull dir que hauria de ser molt pitjor l'efecte dels segons que el dels primers, però els responsables de la recerca no han entrat -encara- en consideracions qualitatives i, de moment, només han publicat resultats quantitatius.
De fet, segons expliquen ells mateixos, la metodologia seguida no difereix gaire de la que va fer servir Sir Francis Galton per demostrar -vers la meitat del segle dinou- que resar no servia per a gran cosa. Els australians, igual que Galton, han agafat les taules de mortalitat i han creuat aquesta informació amb la d'hores que passaven els 11.000 subjectes objecte de l'estudi davant la televisió i d'aquí els han sortit aquests resultats tan cridaners i que posen en el mateix platet veure la televisió, fumar i no fer exercici, tot això sense oblidar els efectes d'una dieta poc saludable. Cal dir que aquest estudi ve a confirmar els resultats d'un altre, publicat el passat mes de juny, fet per investigadors de la Universitat de Harvard, en el qual asseguraven haver comprovat que el risc de morir per tot un seguit de malalties s'incrementava de manera significativa amb el nombre d'hores dedicades a veure la televisió, però no era tan concret i regirador com l'australià.
Fet i fet, aquests australians, amb la seva manera de publicitar els resultats, fan una mica de trampa, atès que no és ben bé veure la televisió el que escurça la vida, sinó més aviat els hàbits associats, com la vida sedentària i falta d'exercici, entre d'altres.
Dit altrament, el que aquesta recerca ve a reforçar és, essencialment, que la manca d'exercici escurça l'esperança de vida, i ho fa a través d'un indicador indirecte com és la quantitat d'hores que passem davant la tele, tot i que també podria servir com a indicador indirecte -per exemple- el nombre d'hores que passem llegint, però resulta que per a aquest indicador no és tan fàcil trobar una mostra de població suficient -és a dir, gent que llegeixi- com en el cas de la tele. Tanmateix, hauria de quedar clar que, per a reduir els efectes negatius, no n'hi ha a bastament d'apagar la televisió: cal fer alguna cosa més, essencialment, exercici físic, la qual cosa pot ajudar a explicar la conveniència d'aquestes màquines per córrer, bicicleta o per caminar que duen incorporada una tele, no és ben bé allò d'una mà que renta l'altra, però s'hi acosta bastant.
En definitiva, tot indica que als riscs de sempre associats a la televisió -i molt especialment la seva funció entabanadora- ara cal afegir els riscs per a la salut. Tot i que sempre queda un espai per a una visió positiva d'aquests efectes nocius, com per exemple, la del gran Grouxo Marx quan assegurava que ell trobava la televisió molt educativa: cada vegada que algú la posava en marxa en un cambra en la qual ell era, se n'anava a la del costat i es posava a llegir un llibre. Oli en un llum, si, a més, hagués combinat llegir amb algun tipus d'exercici físic, segons ens prediquen ara a tort i a dret.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.