Nacionalisme integrador o integrista

Error gravíssim, el de les autoritats municipals de Salt, que han "suspès temporalment les llicències per a centres de culte" -dit d'una altra manera: han prohibit edificar una mesquita. A Salt és on esclaten amb més virulència les tensions creades a l'entorn de la immigració i les contradiccions de la mateixa societat receptora d'aquesta immigració.

Es pot posar fre a les crides a l'oració dels imams de Salt? Segurament hi deu haver normatives sobre renous i mesures decibèl·liques que han de garantir l'habitabilitat sonora del municipi. I els musulmans toquen entendre que la religió s'ha de viure sense crear contaminació acústica. Que Espanya és un estat laic. Les manifestacions externes de la religiositat de la gent s'han d'adaptar a les lleis, a les tradicions i als costums del lloc on arribes en cerca de millors condicions de vida.

Però, i les mesquites? Des del moment que els musulmans resideixen legalment a Salt o al municipi que sia, són beneficiaris de la llibertat de culte reconeguda per la Constitució espanyola. Lluny del que en deim "bonisme", la societat que no respecta la seva pròpia llei en totes les condicions es degrada a ella mateixa. Prohibint la llibertat de culte, escapçam el mateix concepte de llibertat i obrim la porta perquè altres ho facin per defensar ves a saber quins interessos.

No sembla que a Salt, amb govern municipal de CiU, s'hagi entès molt bé que la gran prova del nacionalisme rau en la seva capacitat d'integració. Nacionalisme integrador contra nacionalisme integrista. La rèplica òbvia és: si uns determinats col·lectius no es volen integrar, aleshores no tenim per què assumir cap compromís amb ells. En qualsevol cas, però, les lleis continuen vigents, garanteixen la llibertat de culte.

Una altra cosa és que hom decideixi retallar les llibertats, llimant les lleis que les protegeixen. Els retrocessos en aquestes i altres matèries no serien cosa nova. Les societats atemorides són molt donades a recular i renunciar a les conquestes, als drets conquerits amb lluita i esforç. Ja hi ha partits amb representació a alguns municipis de Catalunya que han plantejat obertament reformar les lleis en matèria d'immigració i de drets civils. Vostè els pot votar -o els podrà votar aviat- si creu que aquesta és la solució. Però ha de saber que la reconquesta dels espais de llibertat abandonats és més difícil que la primera conquesta.

Abans de fer passes en aquesta direcció, convendria anar a l'arrel dels problemes, sobre la qual els disturbis al Regne Unit ens han alertat: hi ha esclatat la ràbia lumpen sense que ningú no ho hagués pogut preveure: vol dir això que ningú no tenia el coneixement imprescindible de la realitat per fer-ne un diagnòstic continuat. Les societats receptores són molt donades a aprofitar-se de la mà d'obra barata que proporciona la immigració i a no voler saber res dels immigrants i els seus problemes. És clar que no tothom es beneficia en la mateixa mesura ni tothom pateix equitativament els inconvenients de la integració -o la no integració. Ja se sap: el profit el treuen els poderosos, que viuen en barriades i urbanitzacions exclusives, on no es manifesten les disfuncions socials de la immigració.

El governant covard, davant aquest panorama, prohibeix i demana reforços policials.