Espai Mallorca: créixer en lloc de retallar

D'aquí a cinc dies sabrem, si Déu ho vol, quin futur s'ha dissenyat per a la delegació de Mallorca a Catalunya, és a dir, l'Espai Mallorca, del carrer del Carme, a quatre passes de les Rambles de Barcelona. Dia 29 n'han de parlar els titulars de Cultura del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears, senyors Joan Rotger i Rafel Bosch.
Algunes organitzacions de consumidors aconsellen no anar a comprar amb gana al cos, perquè en aquestes condicions no controles bé i acabes fent veritables estropells al racó dels estalvis. Dels senyors Bosch i Rotger s'espera que parlin del futur de l'EM alliberats de la febre de les retallades i de la pressió anticatalanista d'alguns companys de govern regional i insular, respectivament. Si és menester reduir despesa, la cultura en general és un bombó per a la majoria de polítics -no hauria de ser així per als responsables de la política cultural. I per a molts de militants del partit on es mouen tan a plaer personatges com Carlos Delgado et al., si a més es pot aprofitar per rompre lligams amb el principat de Catalunya, mel damunt fulloles, com diu aquell. Per tant, l'EM és en aquests moments una peça de caça major, no pel seu cost, ans sí pel seu significat.

Però hem d'esperar que els senyors Bosch i Rotger no caiguin en la temptació de fer ofrena de l'EM als elements més reaccionaris del seu partit. Al contrari, ara tenen una bona oportunitat per emprendre un canvi d'imatge d'aquest espai, que de totes totes necessita una revitalització, potser també un canvi d'ubicació per fer-se més visible a la capital catalana. L'EM ha complit la seva funció, i potser ara és l'hora de replantejar-ne els objectius, de sumar-hi ambició i eficiència.

És obvi que un mostrador de cultura illenca a Barcelona és un element imprescindible per a la bona salut d'aquesta cultura i per a la imatge del país. Parlant de país, l'Espai Mallorca s'hauria de transformar raonablement en Espai Illes Balears, cosa que sens dubte ara mateix és més fàcil que quan les distintes institucions implicades estan en mans de forces polítiques desiguals. No obstant això, com a centre amb tasques de delegació, hauria de ser regit per persones de consens, que garantissin la qualitat de la feina i de l'oferta com a objectiu no contaminat per especificitats sectàries. Si la nostra cultura funciona en bona part gràcies a la indústria cultural barcelonina, també els productes de la indústria cultural illenca han de tenir facilitats per obrir-se pas en un mercat sense el qual parlar d'indústria no té sentit.

Aquesta missió no es pot deixar en mans de qualsevol. De manera que els senyors Rotger i Bosch haurien d'evitar interferències per part de companys de govern que, desenganyem-nos, no podem imaginar amb un llibre a les mans, ni assistint de gust a un concert de l'Orquestra Barroca de Mallorca o a un seminari sobre qualsevol vessant de l'art contemporani. I aquestes persones refractàries a la cultura farien molt bé de no interferir en aquest i altres assumptes, i fins i tot no estaria malament que es preguntassin si les persones refractàries a la cultura reuneixen els requisits mínims per ocupar un lloc d'alta responsabilitat en el govern regional o en un d'insular. Però aquesta ja és una altra qüestió -una altra calamitat.