Déu a la societat de l'espectacle

De la societat de l'espectacle, no en queda al marge ni Déu, si és que ell no és aliè als fets del seu representant a la terra. Els assumptes de la fe religiosa s'han de tractar amb pinces, prou que ho sabem els que hem d'omplir un buit periòdicament en un diari. Qualsevol crítica a les jerarquies catòliques provoca reaccions irades -no gaire caritatives- d'alguns dels creients més apassionats. Res a dir-hi: mentre la passió no passa de les paraules, almenys és senyal de vida -i avui en dia això ja representa un valor a tenir en compte, enmig de tanta abúlia, de tanta apatia, de tanta indiferència.

Però, en fi, és el cas que la visita del papa Benet XVI a Madrid, que es produeix quan encara no s'han aclarit els comptes de la seva visita a València -Francisco Camps, Rita Barberà & Rouco Varela: què te pareix, secretari?-, torna a posar de manifest que el Sant Pare genera inevitablement espectacle: hi ha coreografia, ritus, sentiment d'integració, de transcendència, la sensació d'elevació espiritual... És clar que no es tracta d'assimilar la fe religiosa a uns instants de passió compartida pels assistents a un concert de rock. Senzillament es fa referència a unes qüestions formals comunes a esdeveniments de contingut tan divers.

El fervor religiós -se sap des de molts de segles enrere- és una força que pot moure multituds i reduir-les a un pensament únic: com que és la suma de tantes voluntats, ha transitat la Història sembrant-hi l'esperança i la desesperació, la pau i la guerra, la caritat i l'odi, la vida i la mort. En situacions extremes -i la pròxima visita papal a Madrid n'és una-, es fa difícil mantenir-se en la discreció i la mesura, es fa difícil evitar els efluvis xamanistes i conservar el sentit del ridícul.

De cap altra manera no s'entendrien algunes sortides de to a càrrec de distingits prelats de la santa mare. Per exemple: no seria res de l'altre món que durant la visita papal les temperatures fossin elevades. Idò bé, el senyor Rouco Varela demana resos perquè "no faci massa calor". Ja que hi som, hauria pogut indicar el grau ideal de temperatura, per incloure'l en les oracions. L'arquebisbe de Toledo (i primat d'Espanya) demana als crítics que no siguin paletos. I es pregunta "per què haurien de tenir més raó els lliurepensadors que els altres". Els lliurepensadors... Encara, senyor arquebisbe i primat? Hi ha pensadors que no siguin lliures? es pot pensar sense llibertat?

Però el que sembla preocupar una mica més és el cost de la visita amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut, sobretot en temps de tribulacions econòmiques, creació de pobresa i creixement de la misèria. Fa lleig gastar tant en un esdeveniment que s'hauria pogut ajornar sense causar danys irreparables. Però el senyor arquebisbe primat té resposta per a tot: el viatge es paga amb els imposts de tots els espanyols? Cert, diu ell, però s'ha de tenir present que la majoria són catòlics.

I els que no ho són? Com que van errats, no els tendrem en compte.

Per cert, res a veure amb els homes (i les dones) de bona voluntat. I que continuï l'espectacle!