Comptables al poder

Es diu que, en èpoques de crisi, la societat necessita més que mai líders amb visió de futur, vertaders estadistes que pensin en les pròximes generacions i no en les properes eleccions. Si això és cert, aleshores a les Illes Balears no tenim massa motius per a l'esperança, perquè a hores d'ara sembla que ni la planificació d'un futur farcit d'incertesa, ni l'articulació d'un escenari social, econòmic, polític i, fins i tot, emocional per a l'endemà de la sortida de la crisi ocupen cap lloc prioritari dins l'agenda dels nostres governants, a cap nivell.

Ara, allò que s'imposa és pagar, pagar com sigui, destapant un forat per tapar-ne un altre, si és necessari, però pagar. Empreses, institucions públiques, entitats privades, organitzacions sindicals i empresarials, ONG de tots els colors i associacions de diferent pelatge s'afegeixen, a l'hora d'estendre la mà amb posat de pidolaire, als milers de proveïdors que han vist com la barrina feta amb l'Administració autonòmica no només ha estat un pèssim negoci, sinó que probablement els ha entrampats de manera irreversible. Ara no és el moment dels estadistes, sinó dels comptables amb maneguetes, visera i dits bruts de tinta; buròcrates que sumen i resten tot el dia, impertorbables, enrevoltats d'ulls que escruten els seus moviments; figures espectrals alineades en una llarga i silenciosa coa davant la finestreta de Caixa; un enfilall de ciutadans que esperen d'unes arques públiques eixutes la sortida, encara que sigui temporal, al malson en què s'ha convertit fer feina per a l'Administració. Definitivament, aquesta és l'hora dels comptables. Els líders -si n'hi ha- vendran després.