Radiografia de l'orgull (1858)

"Ara ja som una dona vella, i les coses semblen molt diferents de com eren en el temps de la meva jovenesa. Aleshores, els que viatjàvem ho feíem en carruatges, amb sis passatgers, i ens costava un parell de dies recórrer el que avui la gent travessa en el decurs d'un parell d'hores, brunzint i a la velocitat del raig, i amb aquests xiulets tan aguts que ensordeixen l'ànima. El correu arribava gairebé tres vegades per setmana; i encara, en alguns indrets d'Escòcia on vaig residir essent nina, el correu només hi arribava un cop al mes... però també s'ha de dir que aleshores les cartes eren cartes de debò, i les estotjàvem amb autèntica cura i afecte. Així mateix les llegíem i estudiàvem com si fossin llibres. Avui el correu arriba apressadament dues o tres vegades al dia, i duu notes breus i entretallades, algunes, fins i tot, sense encapçalament o comiat, que es componen només d'una frase brusca que les persones ben educades considerarien massa escabrosa per a dir-la tot parlant. Bé. Serà el progrés, tot això, i vull imaginar que són millores, però en aquests temps que corren mai podríeu conèixer una lady Ludlow.

Us parlaré d'ella. No és el que diríem una història i per la qual cosa manca de començament, nus o desenllaç. Mon pare era un clergue pobre que pertanyia a una família nombrosa. Sempre es va dir que la meva mare tenia sang noble a les venes; i quan volia recordar la seva posició entre la gent que es veia obligada a freqüentar, es posava un coll de volants, ornats amb autèntic encaix antic, molt sargits, com podeu imaginar, però que no es podien comprar nous ni per tot l'or del món, ja que l'art de confeccionar-los s'havia perdut molts anys abans. Aquells volants mostraven, com ella solia dir, que els seus avantpassats havien estat Algú, mentre que els avantpassats dels nous rics, que avui la miraven per damunt de l'espatlla, eren uns No-Ningú, i això suposant que tinguessin avantpassats". Heus aquí la novel·la d'una autora injustament oblidada, Elizabeth Gaskell (1810-1865), que un crític considera "dona d'esperit lliure, que per raons obscures fou tinguda per una escriptora menor que abordava millor que cap altra en el seu temps la temàtica social.

Tal vegada per això mateix feia nosa a una societat lectora, burgesa i masclista. De fet, Elizabeth Gaskell va haver de viure els conflictes, obrers-patrons de l'anomenada Revolució Industrial a Anglaterra. A la crítica social de les seves obres s'hi suma un humanisme sa, útil i guarit de prejudicis. Nascuda a una vila de Chelsea, a la mort de sa mare es va educar amb una tia materna i després a un internat de Warwwick, per desig de la seva madrastra. Als dinou anys perd son pare i aleshores coneix un pastor protestant amb el qual es casa i del qual té quatre filles. Escriu molt i viatja no només pel Regne Unit, sinó també per França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Suïssa... L'estiu del 1859 publica My Lady Ludlow, una exploració en profunditat de l'orgull humà com a font de conflictes.