La festa assertiva

Haurem d'insistir -i aprendre'n!- del gran mèrit de les festes de Sant Joan de Ciutadella: la magnífica capacitat d'integració, la plasticitat paradoxal d'una fórmula protocol·lària però permeable a incorporacions de rituals nous, els nivells de lectura diversos, com qualsevol bona obra literària, la seguretat amb què planteja una identitat pròpia fonamental però no excloent. Tothom s'inclina davant del cicle de la festa santjoanera, fins i tot els qui en algun moment hem volgut ser maonesos, una futilitat irrellevant davant de l'aclaparadora realitat de la representació anual, rodejada de capes, com les cebes.

Sant Joan ha sabut incorporar fins i tot la munió de mallorquins i catalans atrets pel mite i pel ginet, consumit a balquena i tan espontani com la respiració. Deu ser per això que al cap i a la fi la gatera esdevé accessòria i per ventura l'únic punt en comú amb molts dels indrets mediterranis on també celebren la nit bruixa havent perdut l'arrel de la festa. És cert que tothom té ganes de saludar l'estiu en el punt àlgid; ens arriba més quan el ritual ho dota tot de sentit, encara que, gràcies a déu, les estructures socials que hi reflecteix estan afortunadament superades.