Movent fitxa a l'Orient Mitjà

Fa unes setmanes rebíem la notícia que s'havia fet públic un manifest, signat per un parell de dotzenes de destacats intel·lectuals israelians, a favor de la constitució d'un estat palestí. No crec que fos cap tipus de resposta de suport a la mateixa proposta feta pel president dels Estats Units d'Amèrica, Barack H. Obama, en el sentit que cal constituir un estat palestí que convisqui amb bon veïnatge amb Israel, tot garantint, així mateix, la seguretat d'aquest estat. Pau per territoris, que se solia dir.

Ni que fos una resposta al discurs que va fer Benjamin Netanyahu al congrés americà, tot advocant per no retornar, de cap de les maneres, a les fronteres de 1967, ni acceptant la partició de la ciutat de Jerusalem. De fet, els intel·lectuals israelians, com ocorre a les democràcies consolidades, són prou madurs i gaudeixen de prou llibertat per expressar allò que considerin més adequat, més d'acord amb una determinada ètica, o més en la línia dels propis principis.

El manifest dels intel·lectuals israelians, en qualsevol cas, marca una diferència molt gran amb allò que emana de l'autoritat palestina i de la societat civil que s'ha generat en aquest país. I no estic parlant només del fet que, en unes eleccions suposadament democràtiques, a la franja de Gaza, hom escollís Hamàs per governar aquell territori, ni en les confusions que a determinades faccions palestines pugui haver-hi entre la qüestió política i la qüestió religiosa, sinó, simplement, als gestos. Són els gestos els que demostren si hi ha o no voluntat de pau.

Crec que, durant els darrers anys de manera emfàtica, però al llarg de tota la història (encara breu) de l'estat d'Israel hi ha hagut sectors -més o manco amplis- de la societat israeliana que han demostrat la seua voluntat de conviure pacíficament amb Palestina. Però no veim gestos semblants que surtin del costat palestí. No he vist, per exemple, cap manifest en què un grup destacat de personalitats palestines afirmin que volen tenir un estat propi al costat d'un estat d'Israel al qual garantiran la seguretat futura. Ni tan sols han proliferat les manifestacions de personalitats palestines, senzillament, acceptant la mera existència de l'Estat d'Israel.

Sembla bastant clar que no hi ha sortida possible al conflicte araboisraelià, que alguns voldrien que s'eternitzàs (i per això, entre d'altres circumstàncies, és tan difícil de solucionar), que la constitució d'un estat palestí al costat d'Israel, d'una banda, i, correlativament, la garantia per part dels estats àrabs que respectaran la integritat d'Israel i que no promouran cap tipus d'hostilitat contra aquest estat. Sense una combinació d'ambdós factors, resulta molt difícil que s'hi pugui establir una coexistència pacífica. Però, com es pot construir la pau, si no existeix una voluntat bidireccional d'establir-la?
El general retirat Chaim Ramon va arribar a fer una proposta que vaig trobar extraordinàriament imaginativa: crear una mena de Benelux entre Israel, Jordània i Palestina, assegurant un tractament privilegiat entre els tres estats i garantint el suport mutu. Una proposta d'aquest tipus encara seria més difícil de portar a terme que una mera coexistència pacífica entre Israel i Palestina. Però també forma part del tarannà dels qui volen resoldre el problema.

A l'altre costat, de moment, només hi ha silenci. I, de tant en tant, soroll d'estris bèl·lics. Ara seria un bon moment perquè sortissin veus palestines a favor de la seguretat d'Israel. Com a mínim, contribuirien a esvair qualsevol sospita sobre per què ha de servir l'obertura de la frontera entre Gaza i Egipte.