Desinformació i barbàrie

Paradoxalment, els polítics que patiren d'una manera més visible l'actitud violenta dels indignats que dimecres s'aplegaren al Parc de la Ciutadella de Barcelona per impedir als diputats catalans l'accés al Parlament varen ser els representants de les formacions més o menys d'esquerres, del PSC i d'Iniciativa per Catalunya, partits que tenien la intenció de votar en contra de la retallada pressupostària proposada pel govern de CiU i que havien mostrat entusiastes simpaties amb les reivindicacions i demandes del moviment 15-M.

Estic pensant, ara, en Montserrat Tura, de la qual vàrem veure imatges amb la cara descomposta per una mescla de resignació i de tristesa abatudament irònica, passant per davant de les càmeres a pas lent i mostrant l'esquena de la seva gavardina marcada amb una ominosa creu negra. I estic pensant, també, en Joan Boada, que, a més de ser víctima d'empentes i de cops, va rebre l'impacte d'un objecte que li va rebotar contra el clatell, un clatell prèviament ruixat d'esprai i tenyit de blau o de violeta. Joan Herrera, Jordi Miralles i Ernest Maragall, entre altres, també varen tenir la seva dosi de brutalitat i de sacseig.
Si faig referència a aquest (aparent) contrasentit -ser insultat i atacat per aquells que estaves convençut que eren dels teus-, no és per fer conya dels polítics d'esquerres agredits ni encara menys per fregar-los per la cara el fet d'haver donat tot el seu suport, incondicional i il·lús, a un grup de gent que, a l'hora de la veritat, els ha tractat com si fossin enemics de la pitjor espècie. Si hi faig referència és per fer una mica d'èmfasi en la incultura i la total desinformació d'una part dels indignats. La ignorància és atrevida, diu la dita sàvia. Una vegada més, ho hem pogut comprovar.

Les imatges no enganyen. Per moltes històries conspiranoiques que circulin per la xarxa, dient que els aldarulls del Parc de la Ciutadella varen ser iniciats per uns pocs Mossos d'Esquadra vestits de paisà i infiltrats entre el personal que protestava, tothom pot veure i comprovar que les persones que es posen davant de Joan Boada, i l'increpen i l'escridassen i li impedeixen el pas, són unes al·lotes d'estètica punki, joves, gairebé adolescents. Estarem d'acord que no és probable que siguin unes mosses infiltrades.

La pregunta és: ¿per què punyetes es fiquen amb Boada si, en teoria, és allà per ajudar-los en la causa? Hi ha dues respostes possibles. La primera és que les agressores creuen amb tant de fervor en el llibertarisme que deixa entreveure la seva indumentària que consideren qualsevol polític com un enemic, un traïdor, com un pecador irredimible o com un infectat insalvable. És possible que, en alguns casos, aquesta sigui la resposta pertinent. Em fa l'efecte, però, que, en la majoria de les ocasions, els indignats que agrediren els polítics d'esquerres ho varen fer perquè no els varen reconèixer, perquè no tenien ni idea de si eren progressistes o de dretes o de centre, de si votarien a favor de les retallades "antidemocràtiques i antisocials" o de si eren uns bulldogs afamats del neoliberalisme.

Deixant de banda les bones intencions d'una part considerable del personal, cada dia es fa més evident que, més enllà de les consignes maximalistes i/o ocurrents, molts dels indignats tenen un gruix de coneixements intel·lectuals, històrics i sociopolítics més aviat prim. Això fa que es traeixin a ells mateixos i que siguin inconvenientment poc pragmàtics. Si tenen les coses tan clares i pensen que ho farien millor que els polítics que ara hi ha, ¿per què, en comptes d'impedir als altres l'accés al Parlament no intenten d'entrar-hi ells? La porta, per cert, són les urnes.