Líders urbans per a una societat urbana

Una de les característiques de la nostra esquerra és l'exercici, descarat o dissimulat, d'un melangiós partforanisme. La nostra societat, tradicionalment dividida entre la ciutat i la part forana, ha evolucionat fins a convertir l'illa en una gran metròpoli on aquesta línia divisòria s'ha diluït gràcies a la societat de la comunicació i el consum i els moviments migratoris, tant els interiors com els provocats per la immigració. Mantenir el referent d'una societat que no existeix més que en una mínima part d'ella, per afegitó la més costumista i conservadora, allunya l'actual societat urbana dels principals líders de l'esquerra. És una curiositat, potser una anecdòtica coincidència però, tot i el pes de Palma en la demografia de l'illa, la majoria dels caps visibles de l'esquerra són de la part forana. No hi veig res dolent, en això, ni cap handicap per poder liderar una societat d'urbanites, sempre que aquesta procedència no es converteixi en una reivindicació d'un tarannà, d'una estètica, fins i tot, en la qual la majoria de la ciutadania no s'hi pot reconèixer.

Ja no és vera que la modernitat resideixi en les ciutats i la tradició en els pobles. Fa molts d'anys que no ho és però, quan es converteix la procedència en bandera, sembla reivindicar-se aquesta divisió ancestral. Ni en el més petit dels llogarets de l'illa es manté la societat cohesionada -o suposadament cohesionada, que la memòria ens juga males passades- que sembla la senya d'identitat del partforanisme. Idò, malgrat aquesta realitat, caparruda i d'evolució vertiginosa, aquells que lideren l'esquerra senten certa recança a la ciutat i el que representa (que, ho torn a repetir, ja és present en tot Mallorca). No es fan públiques messions per l'art d'avantguarda, pel cosmopolitisme, per la mobilitat... cabdals en la cultura urbana d'aquells pobles que volen liderar el futur.

Llavonses, es demanen per què tenen lideratges molt més dèbils que les seves sigles, incapaços d'atorgar moviment propi a la inèrcia de la marca. Possiblement, no és aquesta l'única característica que els fa aparèixer com a distants marcians als ulls de la majoria de la societat. Però n'és una, segur, i molt important. No es pot parlar un llenguatge, tenir uns referents, lluir una manera de vestir tan allunyats de la majoria, que és urbana i vol ser urbana. Potser la majoria, que aposta descaradament i sense dubtes per la vida de ciutat, s'equivoquen, però no serà el partforanisme dels líders, sinó l'experiència pròpia, que els descobreixi les misèries d'aquesta que, per altra banda, són diferents però no pitjors que les dels pobles.

Que no s'equivoquin els que han d'analitzar la desfeta electoral. No bastarà culpar la crisi, talment fan tots els governants del món i amb raó, perquè hi ha moltes més variables, almanco, per escometre el futur amb possibilitats d'èxit. Seria absurd, mentre la dreta es prepara, segons paraules de Bauzá, per fonamentar les bases dels propers quaranta anys, esperar que la situació econòmica arrossegui també els nous governants. Cal refer el missatge i, sobretot, començar a pensar en la possibilitat de capgirar els resultats sense necessitar el ja històric ajut del centredreta nacionalista.