Josep Melià Ques09/06/11 0:00
TW
0

Vivim a una societat complexa amb uns valors que ho acaben determinant tot, des de la productivitat fins al comportament polític. Aquesta societat alguns l'han definida com la societat de la immediatesa: els processos s'han d'accelerar, tot és a curt termini; no hi ha temps, tot ha de ser ràpid: els ritmes i les maduracions han passat a la història. Seria absurd no veure que aquesta concepció està lligada i vinculada a l'anomenada societat de la informació, en la qual allò que importa és més l'impacte que el coneixement o la profunditat. Seria absurd no veure en tot això també alguna relació amb això que algun autor va definir com els valors líquids en contraposició amb els valors sòlids.

El que vull dir és que les coses funcionen més per estats d'ànim que per una visió conjunta, contextualitzada i global. I això, es vulgui veure o no, acaba afectant el recorregut dels governs, dels responsables polítics, i de les polítiques. Es critica que els polítics només actuen en un horitzó de quatre anys. Ja fa estona que tenc la impressió que aquest termini s'ha reduït a un horitzó del dia després: s'actua en funció del titular de l'endemà. En la meva modesta opinió, tot això no és gens positiu, perquè acaba cobrint totes les iniciatives i decisions d'una superficialitat i d'una frivolitat que acaben essent contraproduents. És molt difícil, situats en aquesta dinàmica, afrontar els problemes estructurals que no es poden arreglar en dos dies i que, molt sovint, requereixen sacrificis inicials per recollir els fruits a mitjà i llarg termini. També és cert que és molt difícil no caure en aquesta dinàmica, perquè és la majoritària, la que presideix l'opinió pública i amb la qual has de lluitar cada dia.

Al nacionalisme o regionalisme o balearisme o com en vulgueu dir, aquesta immediatesa que tot ho contamina l'hauria de preocupar. La substitució lingüística no és una cosa d'avui per demà, però sí una tendència de fons. La injustícia del drenatge fiscal no es resol en dos dies, però és un dels factors que més afecten el nostre benestar i les nostres possibilitats de bastir un futur millor en el qual siguem més competitius. L'altre dia, algú va comentar que un ciutadà sense feina havia votat el PP i se sorprenia que, transcorreguts 10 dies de la victòria conservadora, encara no tengués feina. Això pot ser una caricatura, però exemplifica alguns factors psicològics i sociològics que s'haurien de tenir molt en compte. Un dels èxits innegables dels populars és haver-se erigit en la solució de la crisi: hi ha crisi; si vols que deixi d'haver-n'hi, votes el PP i pam. El problema és que tot això és pur infantilisme, però infantilisme que funciona i fa guanyar eleccions.

Un infantilisme que, tanmateix, no és un fet aïllat, sinó que forma part d'una tendència més de fons, una tendència en què la immediatesa és una de les característiques fonamentals. Hi ha una paròdia dels germans Marx, que si no ho record malament pertany a la pel·lícula Una nit a l'òpera, en què d'un contracte es van eliminant clàusules perquè, com diria aquell, "tenc uns principis, però si no li agraden, en tenc uns altres". Idò bé, això que era una crítica i que indicava amb claredat quin era el comportament censurable, avui en dia ha quedat hipotecat, perquè es pot comprovar que allò rellevant no és la línia, no és la congruència i la coherència, no és allò de mantenir-te ferm, en què tenia sentit tot això dels principis i dels valors sòlids; ben al contrari, ara allò rellevant és la resposta tàctica, és la façana temporal, és el curt termini, és saber connectar amb l'estat d'ànim momentani. I, clar, l'estat d'ànim és voluble i barata amb extrema facilitat.