Immediatesa

Al nacionalisme o regionalisme o balearisme o com en vulgueu dir, aquesta immediatesa que tot ho contamina l'hauria de preocupar. La substitució lingüística no és una cosa d'avui per demà, però sí una tendència de fons. La injustícia del drenatge fiscal no es resol en dos dies, però és un dels factors que més afecten el nostre benestar i les nostres possibilitats de bastir un futur millor en el qual siguem més competitius. L'altre dia, algú va comentar que un ciutadà sense feina havia votat el PP i se sorprenia que, transcorreguts 10 dies de la victòria conservadora, encara no tengués feina. Això pot ser una caricatura, però exemplifica alguns factors psicològics i sociològics que s'haurien de tenir molt en compte. Un dels èxits innegables dels populars és haver-se erigit en la solució de la crisi: hi ha crisi; si vols que deixi d'haver-n'hi, votes el PP i pam. El problema és que tot això és pur infantilisme, però infantilisme que funciona i fa guanyar eleccions.

Un infantilisme que, tanmateix, no és un fet aïllat, sinó que forma part d'una tendència més de fons, una tendència en què la immediatesa és una de les característiques fonamentals. Hi ha una paròdia dels germans Marx, que si no ho record malament pertany a la pel·lícula Una nit a l'òpera, en què d'un contracte es van eliminant clàusules perquè, com diria aquell, "tenc uns principis, però si no li agraden, en tenc uns altres". Idò bé, això que era una crítica i que indicava amb claredat quin era el comportament censurable, avui en dia ha quedat hipotecat, perquè es pot comprovar que allò rellevant no és la línia, no és la congruència i la coherència, no és allò de mantenir-te ferm, en què tenia sentit tot això dels principis i dels valors sòlids; ben al contrari, ara allò rellevant és la resposta tàctica, és la façana temporal, és el curt termini, és saber connectar amb l'estat d'ànim momentani. I, clar, l'estat d'ànim és voluble i barata amb extrema facilitat.