Racisme a la carta

RACISME CULTURAL
A l'Afganistan, els talibans han assassinat Jan Mohammad, un pedagog. El motiu...? Va transgredir els costums atàvics. Quin fàstic! Jan Mohammad dirigia una escola rural i va permetre l'escolarització de les nines, desoint les advertències i amenaces d'aquells que acabaren amb la seva vida. El règim talibà (1996-2001) l'havia prohibida, l'escolarització femenina, de la mateixa manera que havia prohibit que la dona treballés lluny de la llar o que es deixés veure sense el burca fora de l'entorn familiar. Els marines acabaren amb aquell govern de fanàtics i en posaren un que reconeix el dret de la dona a l'educació i a la feina. Tot, tanmateix, és paper mullat. Als deu anys de l'ocupació ianqui, dos terços de la població femenina continua sense escolaritzar i, del terç escolaritzat, sols un tant per cent ínfim acudeix a l'escola regularment. Considerem aquesta opressió, simbolitzada en el burca, una forma cultural? I un be negre! Deixem que cada poble avanci tira-tira cap a formes de convivència basades en la tolerància...? De cap manera. Rere l'assassinat de Jan Mohammad no hi ha cap expressió cultural malmesa o amenaçada, sinó una aposta per l'obscurantisme i l'esclavatge. Malauradament, el respecte als drets humans no millora a l'Afganistan i no el garantirà l'exèrcit de cap país. L'Afganistan té una tara: és un país pobre, i el món desenvolupat considera que no val la pena esmerçar esforços per a soscavar-ne les estructures socials. Quan els marines, amb el suport moral i logístic d'altres països (el Regne Unit i Espanya sobretot), entraren a mata-degolla a l'Iraq ensumant els pous de petroli, el Professor de Georgetown va justificar la invasió dient que calia lluitar per la llibertat de tots els pobles. Entesos. Si la hipocresia fos tinya, mig món grataria sense aturar.

RACISME BURGÈS
PxC ha passat de disset regidors a seixanta-set. De manera que el senyor Josep Anglada ha tret pit, perquè no hauria pujat més amunt ni fent ús de l'escala de Jacob. I parla granat. En sintonia amb altres líders del neofeixisme europeu, responsabilitza la immigració africana de la falta de treball i de l'augment de la delinqüència a Catalunya. Una frase seva que podria figurar en el museu d'Auschwitz: "Un moro sempre serà un moro i mai podrà ésser espanyol". Tanmateix, sols l'encerta a mitges. Els magribins sempre seran magribins, és evident. Però, tot i ésser magribins, també poden ésser espanyols. N'hi va haver 70.000 mil que reteren un servei impagable a l'Espanya clerical i casernària, el trenta-sis, quan violaren i degollaren la gent indefensa dels pobles que conquerien. Franco, agraït, els va concedir la nacionalitat espanyola i mentre visqueren gaudiren d'un sou vitalici. La majoria han mort perquè el calendari no s'atura. Tanmateix, entre sobrevivents i vídues, la pagadoria de Tetuan encara abona unes dues mil mensualitats. Per què no protesta, el senyor Josep Anglada, contra aquesta indignitat, sobretot si tenim en compte que el Congrés acaba de rebutjar una proposta d'ERC que exigia una compensació econòmica per a aquelles persones que s'enfrontaren amb les armes al franquisme...? En fi...! Sols pretenia qüestionar l'afirmació del senyor Anglada. Resumint, hi ha moros espanyols. I, curiosament, defensaren els valors occidentals que enarbora PxC. Res a veure amb la bona gent magribina que viu i treballa a Catalunya i que ell tant menysprea.