TW
9

Hi ha temor entre els filòlegs i els qui estimen la llengua pròpia que l'arribada al poder de José Ramón Bauzá no acabi suposant el final d'un consens lingüístic aconseguit per les forces polítiques fa un quart de segle. Seria una llàstima. La normativa impulsada pel Govern de Cañellas amb el suport del gruix de les forces illenques, conservadores i progressistes, obeïa a raons profundes. Llavors, l'autonomia balear era molt jove i dèbil. Hi governava el PP, mentre que a Madrid ho feia el totpoderós Felipe González, que finançava sota mínims el Consolat de la Mar.

Cañellas decidí plantar cara a Madrid i conformà un PP defensor dels interessos de les Illes per sobre de tot. Atacà amb duresa l'espoli fiscal i la manca d'inversions estatals i es queixà que no arribaven prou transferències. Per sobre d'ideologies i de prejudicis, entengué que el consens lingüístic era una arma per enfortir l'autogovern. Així, arribà a un acord amb l'esquerra i el centre nacionalista per remar en la mateixa direcció. Les Balears actuals són el fruit d'aquell consens.