Per Sant Jordi, moltes absències

Una afirmació filla de l'experiència: és més fàcil descobrir on és Willy en una superfície de deu metres atapeïda de figuretes humanes que localitzar Josemon Bauzà a Palma, la diada de Sant Jordi, davant qualsevol parada de llibres. I la raó és força senzilla: ben segur que Willy es troba entre aquells milers de cossets que en un primer cop d'ull semblen tots iguals. Però Josemon, si no feia guàrdia a l'apotecaria, va aplegar un memeu d'aquells de conyac i flassada perquè no se'l va veure en el carrer en tot el dia. Si més no, aquestes són dues excuses pietoses que brindo desinteressadament a Miquel Ramis per si algun periodista, d'aquests que presumeixen de tenir nas, li demana on era el seu cap de files. A Maó...? Menorca és a vint minuts de vol de Son Sant Joan. Vulgues no vulgues, Josemon va fer un paperot dels grossos al món de la cultura. A causa d'un malentès...? Diguem que sí. Però algú que li vulgui bé li hauria de fer entendre que el fet de comprar un llibre a l'any no suposa una tudadissa, encara que es pot considerar un acte totalment inútil si qui el compra, com seria el seu cas, no fa comptes de llegir-lo. Al cap i a la fi, d'actes inútils n'hi ha anotat, pel cap baix, un cada dia a l'agenda dels polítics. La foto és la foto.

I la foto amb un llibre vesteix més que un bonet de bisbe. A més a més, no és cert que els llibres mosseguin. Ja sabem que Millán Astray va desenvolupar una teoria força notable entorn de la malignitat del llibre, però qualsevol afirmació rotunda -i la de Millán ho és- té les seves excepcions. Ben segur que si Josemon s'aconsella degudament trobarà llibres més fats que el menjar de clínica. I fins i tot en la nostra llengua, versió balear, perquè hi ha infinitat d'autors que no estan bons fins haver plasmat en lletres d'impremta (subvenció i presentació a Nova York garantida) el saborino de la terra. Tanmateix, l'absència de Josemon a la diada no va ésser cridanera perquè, certament, de conservadors no se'n veia cap ni un badocant per les taules, cosa que ens permet pensar que el fet de no anar-hi va respondre a una decisió col·legiada. Vull dir de partit, d'ideologia. Perquè la dreta-dreta, la que malpensa les Illes Balears, la dels hotelers, tampoc no es va deixar veure. Temps enrere no hi havia burgès que no disposés d'una biblioteca ben assortida per a fer bo. Però aquest, ja ho he dit, és un costum de l'antigor. Ara un llibre no fa més que reportar inconvenients: ocupa lloc, i si és de Pérez Reverte el llegeixen les criades a hores de feina. En conclusió: la gent del Pepé i els llibres no s'adiuen. Únicament demostra interès pels de comptabilitat i basta veure el mal ús que en fa.