Herba? No, gràcies

L'any 80, a les parets del metro de Madrid vaig veure una de les pintades que més sovint em vénen a la memòria: Si nos tratan como borregos, 'exijamos hierba! Avançava la idea que allò tan característic del maig francès -siguem realistes, demanem l'impossible!- havia caducat; si és que qualque vegada tengué prou vigor. En aquests trenta anys, que a Espanya coincideixen amb la vigència d'un règim constitucional, ens han donat tota casta d'herba.

Des de l'euforitzant esperança de sortir de la dictadura fins al miratge de ser rics (endeutats però rics) i consumir com a meta, tot passant per entreteniments a balquena: als vells, arròs brut i viatges; als joves, irresponsabilitat fomentada; i als ni una cosa ni l'altra, televisions que semblen diverses i esports, molts d'esports. Ara, l'herba escasseja i ens adverteixen que en el mercat cotitzarà a l'alça. Ens queden les televisions i els esports, malgrat que també se'ls esgota el fals miratge de la gratuïtat. Potser arribam al punt de tornar a demanar l'impossible amb la finalitat d'almanco guanyar el que ara és improbable: que no ens prenguin massa el pèl.