Acampallengua

Enguany, com que l'Acampallengua s'ha de celebrar al meu poble, he vist i tocat de ben a prop la feinada que duu organitzar un esdeveniment d'aquesta envergadura. Són hores i hores de feina de molta i molta gent que, desinteressadament, hi posa el seu granet d'arena perquè la cosa surti bé.

Tanmateix, allò que m'ha cridat més l'atenció és la capacitat de mobilització de l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. Fa anys i panys que ens queixam de la manca de compromís dels ciutadans, de les seves poques ganes de fer feina si no hi veuen un benefici econòmic, del desencís per les causes col·lectives. Però no és així. Veig que, quan realment hi ha una bona proposta, no és tan difícil engrescar les persones. A Campos, una multitud de gent de moltíssimes associacions tot d'una varen dir que sí a dedicar una part del seu temps lliure i la seva feina a ajudar en la preparació tant del Lipdub Campos m'agrada com de l'Acampallengua. I cal tenir en compte que l'Acampallengua no és una activitat lúdica neutra. No. És ver que té un component important de gresca i diversió, però és fonamentalment una activitat reivindicativa a favor de la llengua i l'autogovern i, per tant, una bona mesura de la capacitat de compromís per aquestes causes de les persones que s'hi impliquen.

I com que la resposta de la societat campanera ha estat boníssima, n'hem de concloure que la majoria de campaners veuen amb bons ulls les reivindicacions de l'Acampallengua de més promoció per al català i més normalització lingüística. I això independentment de la seva ideologia política. Maldament sembli contradictori, moltes persones properes al Partit Popular també s'hi han implicat. Convendria que José Ramón Bauzá en prengués nota i no es dedicàs a atiar el foc contra la llengua de la seva pròpia terra. La llengua no hauria de ser un motiu d'enfrontament, com molt bé ha dit ell diverses vegades, mentre feia tot el contrari, sinó quelcom que ens unesqui a tots. Per tant, no estaria gens malament que fes un pensament i deixàs d'amenaçar-nos amb reculades que els mallorquins no volem i que ni tan sols no volen moltes persones que el votaran per altres motius. Cal que el PP es sumi al consens per fer de la llengua catalana un tema d'estat, indiscutible, que des de propostes integradores i acollidores per a tothom, es convertesqui en el principal eix vertebrador de la nostra societat, que pugui esdevenir la llengua comuna que servesqui per comunicar-nos tots els mallorquins entre nosaltres, tan si hem nascut aquí com si hem vengut de fora.

Els mallorquins tenim poques coses tan nostres com el català. Des de l'arribada de Jaume I, la llengua catalana s'ha transmès de pares a fills ininterrompudament. Durant anys ha estat maltractada, expulsada dels àmbits públics i oficials i àdhuc perseguida per distints governs i règims polítics espanyols. Així i tot, ha sobreviscut a totes aquestes adversitats per la fidelitat de les persones que l'han continuada ensenyant als fills. Els mallorquins hem demostrat que malgrat les adversitats som fidels al llegat dels nostres avantpassats, a pesar que molts de pics, pel nostre caràcter, ens deixem dur per les circumstàncies i no aixequem prou la veu davant les injustícies que ens fan.

Però activitats com l'Acampallengua demostren que quan qualcú té una idea engrescadora, la gent s'hi posa i no s'empegueeix de demostrar públicament la seva adhesió a la seva llengua i cultura. Que en prengui nota qui n'hagi de prendre.