Cañellas rere Bauzá

Una part d'aquells que essent votants no han votat mai el PP troben que la direcció actual conservadora és la més espanyolista, dretana i pèrfida de la història de la dreta balear. Els mateixos deien el mateix de la de Jaume Matas i, també, del PP de Gabriel Cañellas. Ara bé, de Cañellas, quan va ser laminat políticament per Matas, els antics detractors iniciaren un procés de revalorització, certament estrany. Contribuí de manera decisiva a la falsificació de la història el fet que una part del nacionalisme més extremat reivindicàs la figura de "l'amo". Això, sobre el fet que quan governava li agradava parèixer allò que mai no va ser, ha anat forjant el mite del Cañellas molt regionalista, un home que contra el pervers Madrid defensava les essències regionals, que defensava l'idioma històric i demés identitats sacrosantes. Res més enfora de la realitat, naturalment, almanco quan governava, però això és el clixé que s'ha anat teixint amb la impagable ajuda del pas dels molts anys, que tot ho relativitza i incita a la memòria selectiva o, segons es miri, a la desmemòria interessada.

És tota una paradoxa que el gran regionalista Cañellas estigui rere del perversament espanyolista José Ramón Bauzá. Fins al passat febrer hi havia alguns dubtes sobre el paper de Cañellas en el PP actual. Però amb la sortida de Jaume Font i la consegüent ofensiva personal telefònica de Cañellas per evitar fugides de gent del PP a determinats petits pobles es va veure que allò que pareixia era: l'amo havia tornat, tenia influència i estava disposat a fer la feina que segurament és la més dolça per a ell: la freda venjança. Despús-ahir i ahir, en conèixer la llista electoral del PP al Consell -que serà la tònica que sens dubte seguirà la del Parlament-, es va veure ja sense escletxa pel dubte que en efecte Cañellas està fent la feina que deixà sense fer. No la creació d'un partit regionalista, que això era, només, per a consum d'ingenus, sinó la important: la liquidació no de Matas -que ja no hi és a temps- sinó del seu record. Ningú que recordi l'enemic queda viu políticament. Ni tan sols el suposadament poderós José María Rodríguez en surt indemne, ja que Bauzá, una vegada més, el traeix. Cañellas és, encara, molt de Cañellas. La demostració de la renovació ben entesa que és aquesta llista (Maria Salom, Catalina Cirer...), quasi a l'altura de la llista del PSM al Parlament en els seus primers quatre llocs, demostra fins a quin punt Cañellas està, en efecte, amb Bauzá.

El suposadament més regionalista del PP, de fet qui es va inventar allò que en el PP podria haver-hi hagut alguna vegada qualque regionalista, rere d'aquell que els més lloadors del regionalisme cañellista troben que és la personalització de la pèrfida condició espanyolista que no alena si no és per perseguir els bons mallorquins de l'aldea.

La paradoxa aparent que suposa la suma de Cañellas més Bauzá no té solució perquè no hi ha res a solucionar. La política és així i la millor manera de no entendre-la és creure's els clixés que amb massa lleugeresa tots contribuïm a crear. A vegades, com en aquesta ocasió, caient en el ridícul de pretendre que el PP de Bauzá és l'antitesi del de Cañellas, tot i que en realitat -manllevant un dels preferits recursos dialèctics de Miquel Munar- no hi ha tesi ni antítesi sinó perfecta síntesi.