Tot segueix igual o potser pitjor

Malauradament, des del punt de vista del ciutadà, en el fons, tot segueix igual després de l'anunci, finalment, de Rodríguez Zapatero que no es presentarà com a candidat per a una tercera legislatura però continuarà com a president de govern fins a l'exhauriment de la present, pràcticament un any més(!).

Per començar, tot segueix igual -o potser pitjor- per al PSOE, ja que no sembla que els resultats de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals del 22 de maig pugin millorar gaire, per molt que l'anunci en qüestió l'hagi fet majorment amb tal objectiu, donant satisfacció a totes les insistents peticions rebudes en tal sentit per part dels barons del partit, interessats que el judici públic al qual han de sotmetre els seus resultats no resulti contaminat pel que sens dubte mereixen els resultats del President de Govern i Secretari General del Partit. És clar que el que aquests voldrien, sens dubte, és que els votants centressin la seva atenció en la temàtica autonòmica i municipal i no en els resultats de la política més aviat erràtica i a bastament incompetent d'aquest estranyíssim personatge que és Rodríguez Zapatero, perquè tenen ben clar que aquests resultats, tan i tan negatius, poden contribuir decisivament que ells no puguin mantenir les seves menjadores. Però, repetesc, tot segueix igual.

D'una banda, Zapatero ha esperat massa. D'una altra -i això és més important i decisiu- no sembla possible distanciar-se ni desempallegar-se de la desgraciada performance del líder que, en definitiva, si s'ha trobat on s'ha trobat, ha estat perquè el partit ho ha consentit. De més a més, tots els sociates han d'esser perfectament conscients que, tant si volen com si no volen -i per molt que recomanin posposar el tema al dia següent de la celebració de les eleccions autonòmiques i municipals-, l'anunci tan desitjat ha plantejat automàticament la lluita interna per la substitució del líder cessant (el qual ha passat ja a esser un líder en liquidació, un líder provisional, en definitiva un Secretari General interí amb menys recursos per a pasturar el ramat), amb tots els efectes perniciosos que aquesta lluita interna pugui tenir sobre la imatge del partit i sobre els seus resultats electorals.
Aquesta debilitació de facto del paper de Zapatero com a Secretari General del PSOE ve acompanyada per una erosió no manco real del seu poder efectiu com a President del Govern.

De fet, la qüestió més greu que es planteja a hores d'ara és justament fins a quin punt podrà dur a terme totes les reformes de política financera, energètica i laboral, encara pendents, amb una autoritat retallada, tant a nivell nacional com a nivell europeu i internacional. Perquè, realment, per a fer front degudament a la implementació de totes les mesures addicionals exigides indefectiblement per la Unió Europea per a poder comptar amb el seu suport, pot haver-se originat un cert buit de poder -com el que s'ha produït a Portugal, per exemple.
Desgraciat país si estam condemnats a haver d'esperar un any més per tal que es puguin emprendre totes les mesures tan urgents perquè es pugui iniciar un creixement econòmic que permeti, gradualment, la creació dels necessaris innumerables llocs de treball.