Troballes, de bell nou

Diumenge passat els vaig comentar dos dels quatre fulls de diari trobats dins un prestatge molts anys oblidat, un article de Josep Melià publicat a l'any 1981 i una entrevista a Josep M. Llompart amb motiu del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any 1982. Avui em complau oferir els altres dos fulls, que com també els anunciava són un article del poeta Rafel Jaume comparegut al suplement de cultura d'Ultima Hora del diumenge 27 de gener de 1983, i un reportatge - biografia de l'amo en Josep Esteltich i Mieres, eminent santjoaner, publicat al Diario de Mallorca el dimarts 26 d'agost del 1997, precisament dos anys després de la seva mort en accident mentre treballava amb el tractor al seu hort d'Hortella.

L'article de Rafel Jaume, escrit en el català dolç i eloqüent marca de la casa, diàfan com sabia fer-ho a la perfecció l'enyorat amic. El titulà: "Prec per a una antologia" i defensava amb convicció la positivitat, l'oportunitat de les antologies de poesia començant dient que: "Que em perdonin els que no creuen en les antologies de poesia, però jo hi crec, perquè quasi sempre acompleixen els seus fins, que essencialment són dos: posar ordre en el panorama de la poesia i, sobretot, acostar els lectors a poetes que, pel motiu que sigui, no han tengut la ressonància o la difusió que mereixien". Argumenta que "les virtuts i els defectes de tota antologia són ben coneguts. La principal de les virtuts és posar a l'abast un material que peça per peça sol ser introbable. El més gran dels defectes, al meu entendre, és el ja esmentat gust i inclinacions personals de qui ha compost l'antologia". I tanc els ulls i el veig que em parla, m'ho conta assegut darrere la taula de la seva llibrerieta Cavall Verd a la ciutadana plaça d'en Coll, com tantes vegades. Era dels homes més transparents que he conegut mai, ja ho he dit un caramull de vegades.

L'altre full d'avui, com deia, és un reportatge, biografia, homenatge merescudíssim a Josep Estelrich, un home molt compromès amb la nostra terra, amb la pagesia, amb la feina ben feta i, s'ha de dir també, era i representava un dels puntals sòlids del nacionalisme d'esquerres des dels inicis de la democràcia, a més de fundador d'Unió de Pagesos de Mallorca (UPM). Feia dos anys que havia perdut la vida en un desgraciat accident amb el seu tractor mentre treballava al seu hort d'Hortella. El col·lectiu Teranyines de Sant Joan acabava d'editar el llibre de recopilació de notes d'Estelrich, editat baix del títol: República, guerra civil, postguerra, a Sant Joan. El món de la pagesia. El juny del 1995, allò primer que vaig fer arribat a casa després d'assistir al seu funeral va ser dedicar-li un sentit poema de comiat que després publicà UH, i que el col·lectiu Teranyines inclogué també al llibre, exactament a la darrera pàgina. Diu així: "A Josep Estelrich i Mieres Turricano/ (Humil homenatge/ Al Pla els homes de bé tenen la gorja crica,/ cares llargues per tot arreu avui horabaixa./ A Hortella els pins regalimen i no és rosada,/ les roselles ja destenyeixen d'enyorança.../A les cases, marriment de porxada buida.../ Poca folga, barrams estrets a Vilafranca,/ els braços sorrers, i càrritx a la mirada./ Plorem, que un pagès ha mort quan treballava./ Ara, anit, ni truc ni retruc a la taverna,/ cal callar per nodrir la bona recordança.../ I que el seu exemple faça condreta camada/ entre els que ens deixondia la frescal paraula./ Poca berba avui, que la gelada és gruixada,/ que un calabruix lleig ha malferit l'anyada./ Plorem, que un pagès ha mort quan treballava!". Signat el 8 de juny del 1995. Que vos puguem seguir recordant molts danys, estimat l'amo en Pep.