El Baròmetre de la comunicació i la cultura aporta unes dades prou reveladores: el català és la llengua del 56% dels balears, del 39% dels catalans del Principat i del 22% dels valencians. Aparentment, la situació de la llengua pròpia a l'Arxipèlag és acceptable. Però no es pot caure en miratges. En termes percentuals, l'ús del català també ha caigut de manera important a les Balears en paral·lel a l'allau migratorià iniciada a mitjan dels anys noranta i que no es veure frenada fins fa dos o tres anys a causa de la crisi.
És cert que el coneixement de la llengua pròpia augmenta, sobretot per l'esforç a les escoles i també per mitjans de comunicació com dBalears, l'únic diari en llengua pròpia de l'Arxipèlag. Però resta moltíssim per fer. L'ús social no arriba als nivells suficients per garantir la supervivència del català en el futur i a Palma i altres indrets hi ha llocs on pràcticament ha desaparegut. Cal un impuls més ferm i decidit, cal incrementar el prestigi del català o, de cada any, continuarà perdent força.
La situació del català a Balears
Tot i que les Balears estan millor que el Principat i el País Valencià, no s'ha cedit en la defensa de la llengua
01/04/11 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Recuperar el català al carrer: http://www.vilaweb.cat/noticia/3868497/20110403/recuperar-lus-catala-carrer.html
Meam Pere: digo que "capaz" que lo de la lengua propia es un error. Digo "de repente" hay un error al nombrar como propia una lengua que no la usa el 50% de la población. Digo de "pararse a pensar" que la inmersión no sea tan buena. O sea ... tengo dudas (como tendrían que tener todos al leer esta noticia) y por eso sugiero la autocrítica. Imagino que será difícil para las personas que contestan según el " manual del buen indepe" entender lo que es una autocrítica. Pero sería sano hacerlo. Piénsalo y ahorrate los argumentos de Aznar, Valladolid y esas respuestas de manual. En cuanto a que el español se impuso por la fuerza de las armas pero el catalán por ley y cultura, admito que me hiciste reir. Te cuento otro chiste: dicen que Jaume I cuando desembarcó en Mallorca, lo hizo repartiendo diccionarios de catalán del DBalears. Saludos
Et respons, "emigrante": Tu dius "lo de la lengua propia es un timo", "La autocrítica para de repente, dejar de nombrar "nostra" lengua al catalán", "pararse a pensar que ( la inmersión) tal vez no sea lo mejor" (aquí és on sembla preocupart-te que tampoc és "lo mejor" "ni para el idioma catalán"). Si trobes que el català no és la llengua pròpia (es un "timo"), o sigui que és impròpia, que no és "nostra", o sigui que si és d'algú és de gent que no és de per aquí, i que a les escoles no s'ha d'ensenyar en català (la immersió aquí no és més que això), ja me diràs si això no és pretendre que el català desaparesqui de la nostra terra (bé, clar, serviria perquè els nadius indígenes la parlàssim a dins ca nostra, en la intimitat, com n'Aznar, no? La vostra generositat és digna de lloança). Idò no: els que vivim aquí hem de saber que el català és la llengua d'aquí, i farem més passes perquè sigui així. Us sembla imposició? Què passa a , per exemple, Valladolid amb el castellà: no està imposat? Idò, quin problema teniu? (I això sense recordar que en moltes situacions el castellà s'ha imposat amb coacció física i per la força de les armes; els catalans això no ho farem mai: la imposarem per llei i per cultura). Immersió, llengua pròpia, i llengua nostra. Quan firmis això, "emigrante", em convenceràs que no en vols la desaparició, de la nostra llengua (i teva, si la vols).
Mi argumento? Cuál argumento? Que quiero la desaparición del catalán? Dónde lo digo? De dónde sacas esa conclusión? Hablo de autocrítica después de leer la noticia donde luego de 40 años de democracia , el catalán está donde está.
És per a mi motiu de profunda satisfacció veure que "emigrante" està preocupat pel bé de la llengua catalana (quan exposa el seu argument no puc evitar pensar que per a ell el millor que li podria passar al català és la seva desaparició, però potser m'equivoc).
Palma, la Vila d'Eivissa, Calvià, ... necessiten intervencions urgents de rescat, actuacions urgents de protecció lingüística i estimulació de l'ús... No "dinamització" sinó ACTUACIÓ decidida i productiva. Actuacions tècnicament ben parides.
Xesc: la autocrítica necesaria para darse cuenta que si el 50% de la población se expresa en idioma español, entonces capaz que lo de la lengua propia es un timo del Pujolismo en aquella reunión que organizó y pagó para sacar adelante aquella declaración. La autocrítica para de repente, dejar de nombrar "nostra" lengua al catalán cuando el 50% tiene como "nuestra", a otra lengua. La autocrítica como para no seguir con la huída hacia adelante y darse cuenta que la imposición no está dando resultado ni entre los jóvenes. La autocrítica para después de 30 años de inmersión pararse a pensar que tal vez no sea lo mejor, ni para la convivencia de los ciudadanos ni para la educación de los niños ni para el idioma catalán. Podría seguir pero se va largo esto .... en síntesis, la autocrítica que todos debemos hacer
Éspossible que no estem tan malament com sembla a primera vista. Si es qui estam a favor de recobrar l'.'ús de sa nostra llengua conversassim sempre en mallorquí, maldament no ho féssim de manera heroica i reculàssim davant el conflicte, segur que es nivell d'ús augmentaria notablement. És cert que hi ha molta gent que està en contra de sa nostra llengua i seria feliç de veure desaparèixer es mallorquí, però no són majoria ni de molt; si poguéssim espolsar-nos sa mania de conversar en castellà amb sos desconeguts o amb sos qui conversen en castellà, sa nostra llengua faria una passa de gegant. Salut
La manera més eficient de curar a un malalt és atacar el mal que l'afecta. El català esta afectat de castellanitis crònica dins un ambient totalment ostil. Ostilitats com l'oligació que tenim tots de coneixer-lo i les 190 i busques lleis que n'obliguen a l'us, amb la perversa sentència del TC damunt un tractament igualitari de les dues. I la gentada castellanoparlant que l'únic que fà és aprofitar-se'n. Tot el terreny que ha anat guanyant el castellà, abans l'ocupava el català. Ara toquen actuacions que ho reverteixin i deixar anar els conformismes que només condueixen a que la normalització sobrevisqui a la pròpia llengua
GRÀCIES DIARI DE BALEARS