El passat 7 de març

El 7 de març de l'any 2011 serà recordat en el futur, potser, per alguns motius concrets, entre els que jo m'atreviria a subratllar-ne concretament dos, l'ordre dels quals a l'hora de sortir a rotllo no té gaire significança al meu parer. Eren enmig i començaren a ballar en aquestes línies quan els vengué de gust.

El passat 7 de març devers les 7 de la matinada, pam envant, pam enrere, el tren tornà a passar per Sineu, no sols hi arribà, com durant 10 mesos ho venia fent per mor del greu accident que va succeir a causa de l'enderrocament d'un talús entre el pont de Son Fiol i l'estació del poble. Una trentena de damnats hi va haver i molt greus ferides per al conductor, Amador Ferriol, sineuer i amic per cert, que va passar per cós ben estret i encara ara no li sobra res, pobre home. Des d'aquí li desitjam una bona recuperació. Ara, la línia Palma - Manacor ja s'ha restablert sense la molèstia dels transbordaments del tren a l'autobús quan arribava al nostre poble per a continuar cap a Petra i Manacor. Transbordaments que, de tota manera, em sembla que ens hi haurem de tornar a acostumar prest a l'estació de l'Enllaç, quan acabi l'electrificació que només fins allà arribarà. O vaig errat? Bé, ja ho sentirem a dir si badam l'orella.

Tal dia com aquest, també a les 6 de la matinada, a les autopistes de tot l'Estat espanyol es començà a poder circular a 110 quilòmetres per hora per disposició del Govern de Madrid, almanco fins al pròxim mes de juny, diuen. Per estalviar combustible, recalca el Govern, i com de costum se'n redefot l'oposició. Bé, per a uns la cosa tendrà inconvenients cabdals i per jo mateix, no tants. En primera perquè, quan vaig amb l'automòbil, que sols passa quan no tenc més remei o no en puc dependre, ho faig amb un cotxe de molt poca cilindrada, un Opel Corsa de gasoil, vellet però encara amb bones condicions, ja que passa totes les revisions puntualment, cada any ara ja, això sí, que l'edat no perdona ni els cotxes ni les persones. I bé que fan, potser, que la seguretat té preferència fora cap dubte. Ho venia a dir perquè les poques vegades que conduesc per l'autopista d'Inca, i a penes aconseguesc posar-lo a 120, resulta que així i tot som el més betzol del carrilet de la dreta. Tot déu em passa com un llamp, una exhalació, alguns a velocitat de vertader vertigen, que un no s'explica com encara no hi ha més desgràcies greus. Tothom duu una pressa mai vista, sembla que no hi han de ser a temps vagin allà on vagin.

Aquests ho deuen passar malament amb les noves normes dels 110 per hora, més que res perquè hi ha molt personal que circula amb vehicles de gran cubicatge, molt potents, d'aquells que fins i tot duen sis o set marxes, i clar, carregats de cavalls de força, acostumats a anar sobrats i que els facin lloc per passar perquè tenen més cotxe que tu i per bravejar d'això se'l compraren, ara mateix hauran de fer un exercici de contenció que jo comprenc els pot resultar molt feixuc, una coça a l'os de la cama. Ja ho diu Fernando Alonso, l'asturianet corredor de fórmula 1, que a 110 tothom es dormirà per l'autopista, i tampoc és això, fotre, no comencem a dir dois, que les carreteres no són circuïts de competició, home. O no ho haurien de ser, com he recapitulat tantes vegades. El 7 de març la cosa anà bé. No hi hagué ni un sol mort en accident de trànsit a tot Espanya, cosa que passa molt clares vegades. Sols per això ja s'ho pagava, som de l'opinió. Estalviar combustible i vides humanes, quasi res.