Pastilles

És de tota la vida, no és cosa d'ara ni de la vellura que s'apropa amb passes que fan tremolar la solada dels anys viscuts, sempre m'assabent de les coses més tard que la mitjana del personal. Deu ser que visc una mica massa capficat dins les meves cabòries, que no bat els ulls a bastament, o jo què sé...

La cosa és que avui migdia m'he sorprès molt gratament a l'apotecaria quan, sobre un prestatge ben avinent, hi he pogut afinar unes capsetes vermelles que posaven: "Pastillas contra el mal ajeno", i just baix aclarien: "6 caramelos mentol-eucalipto sin azúcar". I a continuació el logotip de "Médicos sin fronteras". Un euro. Me n'he anat xuclant el caramel amb delectança a la llengua de la boca i a la de l'ànima. Mira tu si qualque pic costa poc fer una bona acció, pensava mentre davallava camí de ca nostra.

I resulta que, quan ho he comentat a uns companys que ens solem veure els migdies al bar, jo era l'únic de tota la colla que no m'havia adonat encara de l'existència del benefactor producte, vatua el món Biel, que sempre sembla que tenguis el cap dins un almud, tu. Fins i tot n'hi ha hagut que ja eren de tornada d'aquesta eixida, havien sabut trobar ossos al lleu i comentaven que, en veritat de ver, els que feien el vertader negoci amb tot això dels metges sense fronteres eren els laboratoris farmacèutics i les mateixes farmàcies, que no feien feina per res, un suposar. L'escepticisme nascut de tants enganys, tantes clatellades rebudes, tantes banyades del nas amb la saliva de la burla i afronta solen donar aquests fruits, talment collites com aquesta.

Efectivament, per Internet fins i tot he pogut trobar un entranyable anunci del genial Luis Garcia Berlanga, una filmació de devers minut i mig que l'admirat director cinematogràfic, en un dels darrers dies de la seva llarga i ben aprofitada vida, en feia una lloança de les dites "pastillas contra el dolor ajeno". I quan un nét seu li deia que allò era impossible, ell contestava talment: "Esto es lo bueno de tener años. Que uno puede creer ya en lo que le da la gana". És la resposta puntual i exacta que jo des d'aquí faig als escèptics que han comparegut al paràgraf anterior.

Els caramels són una miqueta massa forts per al meu gust particular, però, ja dic, m'han semblat la glòria. Tant el caramel com la idea. Llegesc amb atenció el prospecte que també s'hi adjunta, en el qual et diuen que, en el primer món, si alguna cosa et fa mal, hi ha pastilles per a mitigar quasi qualsevol dolor. Però què passa si el que et dol és el dolor aliè, el dolor dels que no tenen pastilles per a curar el seu sofriment? No és genial que nosaltres que tenim pastilles per a quasi tot puguem prendre'ns-en una per a calmar el dolor dels que no tenen? Quan dolor aliè pateixes?, et demanen. I rebaten el clau insistint-te que et pots diagnosticar a: www.pastillascontraeldolorajeno.com.

Abunden que tots els dies moren 8.000 persones a conseqüència de malalties que es poden curar i que passen desapercebudes a causa de la manca de voluntat i d'interès. Aclareixen que al paquetet hi ha sis caramels, un per a cada una de les malalties maleïdes: la malaltia de "Chagas", el "Kala azar", la tuberculosi, la malària, la malaltia de la son i la Sida infantil. A l'horabaixa he passat un altre pic per davant l'apotecaria i no m'hi he pogut resistir: hi he tornat a entrar i he comprat una altra capsa vermella. Sempre he estat una mica dèbil davant el vici, jo.