TW
11

Si UM i el partit de Jaume Font van per separat a les urnes, cap dels dos no tendrà diputats i afavoriran encara més la majoria absoluta del PP. Si, pel contrari, UM decideix coalitzar-se amb Font, aleshores s'obre un nou panorama preelectoral ple d'interrogants.

El primer interrogant és com rebran els possibles encara votants d'UM que el partit s'entregui de fet a un nou dirigent que fins dijous passat era diputat del PP. Només la possibilitat que això passi demostra la manca de seguretat en si mateixos que tenen els dirigents d'UM. És quelcom insòlit. Només un partit que se sap absolutament perdut pot arriscar-se a una operació tan estranya. Només amb la convicció que no tenen futur es poden entregar a Font. Perquè és de suposar que ningú s'imagina que sigui qualcú diferent a Font qui lideri aquest projecte passades les eleccions, si és que les coses van bé a les urnes.

I aquest condicional és el segon interrogant, per ventura el més important de l'operació regionalista. Què suma Font? La direcció d'UM deu creure que sí suma i per això li va oferir el passat novembre ser el número 1 al Consell. Allò no va quallar i va aixecar, per cert, reticències en el si del partit. Ara hi tornen. Al cap i a la fi la coalició no seria, en el fons, res més que refer allò que no va poder ser abans. El problema és l'aportació de Font. És conegut, apreciat i molta gent que no el votarà mai està encantada aquests dies amb la seva sortida renouera del PP. Però i els vots? De veres Font pot aportar els 12.000 o 15.000 vots que segurament UM tem perdre? L'espai regionalista existeix però posar-lo en valor electoral no es fa d'avui per demà com pareix que el de sa Pobla pretén. Si esperàs a passades les eleccions podria ser creïble que vol formar un vertader partit de llarg recorregut. Muntar-lo per intentar fagocitar UM a partir del suposat èxit a les pròximes eleccions de maig implica córrer el seriós risc de tenir molt atenció mediàtica, com té, però no ser votat per ser massa evident que és una operació personal i no ideològica.

De tota manera, és cert que Font, pel carisma que té, mantendrà viva la incògnita del resultat electoral de l'operació -el tercer interrogant- fins dia 22 de maig. No hi ha precedents que ajudin a comparar: la Unió Independent de Mallorca va obtenir un escó el 1991 però hi havia un 3% de tall per entrar en el repartiment d'escons, i no el 5% com ara. Per tant, la incertesa existirà a causa de la manca d'antecedents i això ja basta per aixecar preocupació en el PP. No tant perquè els conservadors puguin perdre vots cap a l'operació de Font -que no passarà en quantitats significatives-, sinó més aviat perquè donaven per segur que els 3 escons d'UM serien tots per repartir entre ells i el PSOE, i ara amb Font ja no tenen tantes seguretats.

El quart interrogant que implica la possible coalició regionalista no afecta Font ni UM ni el PP, sinó el PSOE i el PSM. Com pot ser que a tres mesos i busques de les eleccions la nostra esquerra estigui fiant d'una forma tan poc dissimulada el seu futur immediat a Font? A qui era diputat del PP fa quatre dies i davant del qual, si li surt bé l'operació, s'agenollaran implorant que els deixi seguir ocupant una miqueta de poder. A això se li diu fortalesa política i claredat ideològica. Però és el que hi ha. L'esquerra mallorquina és així.