TW
2

L'ovació més sonora que ha rebut la cadena d'accions de Jaume Font de la darrera setmana -renúncia als escons, trencament amb el partit de Bauzà, inscripció d'una nova formació- ve de sectors que presumptament no han votat mai Jaume Font. És més: alguna ve, fins i tot, de reductes on fa dos dies retreien a Jaume Font un delicte electoral pel qual ja va complir condemna fa molts d'anys -i això, en democràcia, neteja molt més (on vas a parar) que la pura prescripció- i que, probablement, tampoc no es plantegen votar-lo. A part de l'ovació sonora, el nou camí que obre el pobler ha generat gaubances més o manco íntimes dins de sectors que, o bé ja l'han votat altres vegades, o bé hi estan molt predisposats, sobretot després de veure que el bandejament dels alfils populars no obeïa just a la voluntat marratxinera de presentar-se com un partit "net". Perquè el PP ha demostrat la voluntat de presentar-se als pròxims comicis, més que res, com un partit nou, liderant una societat -la balear, però en especial la mallorquina: aquí és, no ho dubteu, on tenen posades totes les expectatives- nova, amb un nombre ingent de possibles votants -la clau és mobilitzar-ne de verjos en matèria electoral- als quals això de "regionalisme" els remet a un tronat concepte llegit en diagonal -si arriba!- en algun llibre d'escola, i d'això de "lo nostro", no en parlem! Per això, el nou aparell popular no ha volgut Font en les llistes.

I si en cap moment ha arribat a pensar que el pobler sortiria del partit rumb a d'altres aventures, ho ha fet amb mitja rialla, convençuts que: a) tot aquest temps, primer d'imputació i després d'espera -en què no hi ha hagut cap declaració dels un temps "barons" populars per reclamar-lo en les llistes-, l'hauria estovat a bastament; i b) tota singladura a les Balears fora de les sigles hegemòniques -PP i PSOE- és un descens a la residualitat parlamentària, si no a l'extraparlamentarisme. El PP confia -i molt! (massa?)- en les seves opcions: el posicionament adoptat, a més, bloqueja el pas a qualsevol opció liberalconservadora espanyolista que vulgui accedir a les institucions.

Tot això també ho sap el mateix Font, i per això mateix aquests dies veurem executar fil per randa i daixo-daixo una estratègia que ara mateix sembla que no té res d'improvisat. A part del centre, cerca la centralitat que sap que representa, almanco entre tots aquells que, fins ara, solen votar...