El relat d'un crim (1855)

"Vull fer ara referència al que contaven per Texas, quan jo era al·lot. No em referesc a la caiguda de l'Alamo, puix que ningú en pogué fugir per a narrar-ne la caiguda. Els cent-cinquanta homes de l'Alamo han restat muts per a sempre més". És la història de l'assassinat a sang freda de quatre-cents dotze joves. "En batre's en retirada s'havien pogut arreglerar en una concavitat del terreny, amb la seva impedimenta, a manera de parapet.
Nou-centes vides de l'enemic els envoltaven, nou vegades el seu nombre fou el preu que es prengueren per endevant.

Caigué ferit el seu comandant, perderen les municions, oferiren una capitulació honorable, reberen les condicions signades i segellades, entregaren les armes i retornaren com a presoners de guerra. Eren la glòria dels guardaboscos, incomparables genets, incomparables tiradors, sense rivals per al cant i per a l'amor. Magnànims, turbulents, generosos, hermosos, altius i afectuosos, sofrits, torrats pel sol, vestits amb indumentària de caçador, cap d'ells major de trenta anys.

El matí del segon dilluns els tragueren en escamots i els assassinaren. Això era a començament d'un estiu esplèndit. La tasca començà devers les cinc del matí i acabà a les vuit. Cap d'ells volgué obeir l'ordre d'agenollar-se. Alguns feren un esforç foll i inútil de llançar-se sobre els seus assassins; altres restaren dempeus, ben drets, immutables. Alguns caigueren de seguida, ferits al cap o al cor, els vius barrejats entre els morts.

Els mutilats i destrossats es rebolcaven en la pols, i els que arribaven després els veien allà. Uns pocs, agonitzants, volgueren fugir encara, arrossegant-se, i foren rematats a cops de baioneta o culata. Un infant de disset anys s'aferrà a la cama del seu assassí i dos dels companys seus vingueren a ajudar-lo.
Tots tres foren destrossats i es banyaren en la sang del menor.

A les onze començà la cremació dels cadàvers. Tal és la història de l'assassinat de quatre-cents dotze joves".
Narrava aquest fet històric de la guerra de la independència de Texas el poeta Walt Whitman, nascut a West Hills, Long Island, prop de Brooklyn, el 1819. Només va poder assistir a l'escola primària i tot el que amuntegà de cultura ho begué en les fonts de la lectura privada, el carrer i l'experiència. Exercí els oficis mésdiversos, fuster, tipògraf, infermer. El 1855 publicava els seus primers poemes.

Els va haver de publicar ell mateix, imprimint-los, corregint-los, ampliant-los en diferents edicions. Eren les seves Fulles d'herba, originals i personalíssimes. Morí el 1892 a Candem, New Jersey. És en conjunt una obra que es caracteritza per emprar el llenguatge popular i prosaic, temes d'un certa audàcia, força de suggestió i evocació, sinceritat, entusiasme i senzillesa.