A 140 dies de les eleccions, el líder del principal partit de Balears, Bauzà, que representa més del 40% de l'electorat, encara no ha donat la cara sense la protecció del míting controlat, de la roda de premsa condicionada o de les entrevistes seleccionades. És a dir, espera ser votat per indemostrable fe en les seves capacitats de debatre i de gestionar qualque cosa més que un ajuntament sense usos parlamentaris. Per afegir al misteri, encara no se sap quin candidat hi haurà a Palma -si Rodríguez aconseguirà la dignificació del nomenament o la humiliació d'una arrencada de cavall i arribada d'ase- ni si els moviments entre mallorquinistes i espanyolistes, a Mallorca, i entre diferents lideratges, a Eivissa, acabaran en enfrontaments, larvats i desmobilitzadors, o en submissió canina a qui maneja el llapis de fer llistes. Massa incògnites per poder assegurar que la ventada antisocialista que bufa per la meseta els depositarà sense esforç al capdavant de les institucions.

A l'altre partit gran, el PSOE, el panorama no és massa més clar. Malgrat la manifesta incapacitat per fer un relat en positiu del seu pas pel poder, confien que el PP pagui les seves contradiccions actuals i les corrupteles anteriors perquè no assoleixi la majoria absoluta. Encara hi ha càndides veus en el partit confiades d'un desconegut càstig de la dreta sociològica al seu partit bandera. Més els valdria mostrar-se decidits a l'hora d'apedaçar els traus que la crisi fa en la societat i més decidits, encara, a l'hora de lluir orgullosos la feina feta. L'honradesa en la gestió queda embrutada per la confiança en UM, partit que centra l'odi de l'espanyolisme i que penarà la corrupció amb més força que el seu antic soci en la UTE PP-UM. No perquè tengui votants més escrupolosos, sinó perquè sense mamella no existeix, almanco, tal com es consolidà.

La incapacitat de l'esquerra per sintetitzar aspiracions i per acceptar la realitat de la nostra societat provoca que els personalismes, amarats de conviccions innegociables, fermentin provocant la descomposició. La crítica despietada al PSOE serveix per arrengar la tropa més fidel però no mobilitza un electorat acollonat per una tempesta que el xopa i no entén. Enmig d'aquesta crisi brutal, els lideratges haurien de ser forts i amb missatges concrets i entenidors. On són?