Mala bava desfermada

Quan fa bon temps, ni fred ni calor, a tothom li resulta fàcil i plaent passejar amb un somriure estampat a la cara talment vertader; és quan bufa una tramuntanada forta que la gent s'abriga i procura posar-se a bon recer. Quan es desbarata, quan vénen mal donades, si tens el temperament, l'encarnadura, el posat i la bona criança a son lloc, procures reaccionar bé, obres i parles amb l'educació imprescindible perquè les relacions socials no s'espenyin, la diària convivència no es faci malbé. No és el cas d'alguns personatges que hi hagué anys que comandaven molt i perilla que ho tornin a fer en breu si no posam al dia l'instint de supervivència en marxa. Dels exabruptes, les orinades fora del test d'un senyor anomenat José María Rodríguez volia parlar avui, que per mèrits propis i del seu partit és diputat i president del PP de Ciutat de Mallorques.

Mirin, no, som de l'opinió que per molt en desacord que estiguis amb una persona, amb els pressupòsits o accions d'un altre ésser humà, i per a més inri col·lega teu, de la teva mateixa professió encara que sigui temporal, no trob ni així de lícit ni ètic mencionar-li la família baix de cap excusa ni aprofitant cap circumstància. Qui alça aquest tipus de mans, al terra li cauen les raons. Aquí i onsevulla. Però la cara no se'ls transmuta, la tenen de ferro d'encruia, i enverguen tot allò que els passa pels orgues.

Llegesc a aquest mateix diari el següent titular: "Biel Vicens defensa el tramvia de Palma i Rodríguez s'exalta.../ Va mantenir ahir un frec a frec amb el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens, en què va arribar a les desqualificacions.../ Rodríguez va continuar la seva croada personal contra el tramvia de Palma amb una interpel·lació que instava el Govern a aturar-lo.../ Vicens, en canvi, va insistir en la necessitat del projecte amb catorze milions d'usuaris potencials, i que el PP fins i tot havia defensat la necessitat d'un tramvia en campanyes electorals anteriors i en el Pla director del transport que havia fet el govern Matas...". Per continuar envergant: que el Govern actual no intenta fer megaprojectes que acaben estrellats sovint amb irregularitats i corrupteles.

Va ser quan el valencià que, recordem, entre moltes altres coses ben dignes de subratllar va fer upes polítiques als condemnats Javier Rodrigo de Santos, també al que va ser batlle d'Andratx, l'ínclit Eugenio Hidalgo, aquell de la telefonada de l'escandalós i pocavergonya "hoy es lunes y estoy en mi despacho", recorden?, idò aquest "senyor" (les cometes les he posades ben a posta) perdé el corbam, s'empipà com un mico i envergà al conseller Vicens que: "Tu ets el manco adequat per parlar. Un molt a prop teu ja és a la presó". Es referia, clar, al seu germà Bartomeu, diputat d'UM que va ser. I això, a més de molt brut, de palesar la baixa qualitat moral del que llança l'improperi, és també la demostració fefaent de l'esgotament més absolut dels arguments. Això no és parlar: sols és fer renou amb la boca i posar damunt taula la vilesa i mala llet del individu.

Que per afegitó, ara que ho pens, ni tant sols és original en aquests tipus de defecacions llençades injustament al conseller Biel Vicens. Amem si es tracta d'una consigna d'aquesta colla. Fa un parell de mesos, en circumstàncies molt similars, ja hi va haver un company seu de partit que també ho va perbocar pràcticament amb les mateixes paraules. No em dóna la gana de citar el seu nom. Tresquin les hemeroteques i ho podran comprovar. Quin món de misèria.