Les dades que Wikileaks ha posat en relleu normalment triguen desenes d'anys a descobrir-se (i llavors, ai, ja no interessen a ningú). El portal d'Internet de Julian Assange s'ha encarregat en els últims mesos de sotmetre a la llum pública tota mena de documents secrets, informes diplomàtics i militars, xafarderies polítiques, tot el que cap estat del món -i menys els EUA, principal afectat per les revelacions per voluntat expressa del mateix Assange- voldria veure exhibit davant dels ulls del paisanatge. Els EUA ara, a més, hauran de fer front a una seriosa crisi diplomàtica: més de dos-cents cinquanta mil documents informen de les seves tracamanyes.
Sí, molts antisistema, molts enemics de la democràcia, molts desencantats del món, molts antiamericans es deuen estar fregant les mans de goig i frenesí llibertari: totes les seves sospites han estat confirmades. Els Estats Units són el dimoni cucarell: manipulen, menteixen, assassinen, tots els estereotips divulgats durant la Guerra Freda troben ara confirmació, sense considerar altres possibles dimensions de la veritat, caient en una precipitació i en una simplificació que espanta. Encara que el que publiqui Wikileaks sigui cert: ¿és necessari publicar-ho ara? ¿Per què Assange s'irroga el poder de jugar a ser Déu, fent tremolar la política internacional dient que té encara més de cent mil nous documents i que els mostrarà quan li doni la gana? ¿Els ha llegit? Això és impossible: per llegir tot el que publica el seu portal són necessàries dues o tres vides humanes.
¿Quina mena d'home s'atreveix a jugar amb la llibertat i la seguretat de centenars de milions de persones, de dotzenes i dotzenes d'estats? Ho reitero: Assange no sap què diuen els documents que filtra. Hi ha un infantilisme de la transparència que tomba d'esquena: l'ideal -sagrat!, lloable!- de la veritat passa per sobre de qualsevol altre principi, no atén a res més, i se'n fum dels possibles daltabaixos que podria provocar. Un exemple: a Internet hi ha més de 50.000 documents disponibles de l'antiga URSS, papers que demostren que socialistes espanyols com Fernández Ordónez i Joaquín Almunia treballaven a principis de la dècada dels vuitanta per fer una Unió Europea al servei del comunisme rus. ¿Per què ningú en diu res d'aquests secrets d'Estat?
Sí, la nostra democràcia ha de ser criticada en nom de la democràcia, ja ho sabem, però, ¿hi ha un propòsit democràtic rere les intencions d'Assange? ¿I qui és Assange? Ni ho sabem; ¿un anarquista, un hacker, un home amb la mentalitat d'un adolescent maniqueu, un heroi?
Endavant amb les filtracions, sí: el món té més seny i s'agafa les dades que van sortint a la llum amb més ponderació i més responsabilitat que la que el mateix Assange sembla que tindrà mai. Tanmateix, Assange hauria de saber que des del segle XVI que sabem que els estats tenen la cuina bruta; Maquiavel ja aconsella com cuinar sense embrutar-se gaire les mans de sang o sutge. Des dels teòrics renaixentistes de la raó d'estat que sabem que el món moral de la política està lluny de ser idíl·lic.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Wikileaks no ha fet més que difondre una sèrie de documents que corroboren el que ja era de domini públic. Qualcú ignora la natura de les ocupacions militars d'Afganistan i Iraq? Qualcú dubta del caràcter sanguinari i antidemocràtic del capitalisme nord-americà? Jo més aviat pens, com Guillem Frontera, que els papers bruts de bon de veres romanen ocults.
Tots els excessos fan mal. Menjarem millor perquè a la carta del restuarant, en lloc de donar-rnos a triar d'entre dotzena de plats ens n'anomenin i ens donin a triar entre deu mil? Si Wikileaks ens mostra cents de mils de documents, qui els llegirà, per molt d'interés que hi posi? I, d'altre banda, qui ens garanteix prou de l'autenticitat de tals documents? No sé, a hores d'ara (i potser no arribaré a saber-ho mai) si finalment això serà beneficiós o perjudicial per a la convivència entre els pobles, però en principi l'activitat del Sr. Assange em sembla irresponsable.