Drogues i esport

L'altre migdia, en una rotllana de tertúlia que qualque pic faig venir bé d'assistir-hi per allò de fer gimnàstica, exercitar oïda i llengua, va sortir el tema de la droga en l'esport, sobretot el recent cas del clembuterol i l'Alberto Contador i el rebombori que s'ha armat després de l'última detecció d'anabolitzant en l'orina del darrer campió del Tour de França. Un després de l'altre, comparegueren tots i cada un dels supòsits del cas concret. Érem cinc a taula i bona part vàrem estar d'acord que el ciclisme exigeix als participants uns esforços pràcticament sobrehumans dia darrere dia, que és quasi impossible poder imaginar si no hi hagués una ajudeta de qualque substància pretesament impossible de detectar, algun truc com el de l'autotransfusió de sang o per l'estil, no hi hauria ningú que ho pogués aguantar.

Tothom hi digué la seva en el referent del Contador, tres vegades guanyador del Tour per cert, alerta que no xerràvem de cap empireuma. Que havien d'envestir el Tourmalet després d'un parell d'etapes duríssimes, d'aquelles que esbuquen els homes. Que ell s'havia empassolat un bon tros de llom de vedella per a recobrar forces i vaja si en va recobrar... Que trobàvem molt significatiu que el president de la Unió Ciclista Internacional (UCI) hagués passat el paquet al president de la Federació Espanyola. Que érem de l'opinió que era una solemne bajanada que un home del nivell esportiu del campió Alberto Contador s'arrisqui que li trobin i, a més, amb una quantitat tant petita que no podia incidir de cap de les maneres en el seu rendiment.

Que, tot i això, tampoc l'excusa de la ingesta de carn contaminada no resulta convincent en absolut, més que res perquè tot l'equip menjà de la mateixa peça i en quantitats molt similars, i cap dels seus companys d'equip donà positiu en el control. Que l'AMA (Agència Mundial Antidopatge) havia investigat la carnisseria d'Irun on es comprà el llomillo menjat per Contador i l'escorxador d'on provenia, i: "No hi ha rastre de clembuterol, de manera que la teoria de la carn contaminada no té fonament". O sigui, mal enteulat a les totes i a punt de ploure.

Jo vaig afegir a rotlle el cas anecdòtic d'un corredor sineuer, bastant bo en el seu moment (ara ja ha passat els setanta i no està per carreres de res, l'home), com que havia deixat molt prest, molt jove, el ciclisme de competició, un dia que vengué bé li vaig demanar perquè havia frissat tant en deixar-ho anar, tenint en compte com li anava de bé. I em contestà que era perquè s'havia fet por. Em contà que els matins tot l'equip, receptat pel director esportiu, s'envergaven un bon tassó d'un còctel de contingut ignot, un cacau rar i espès que els feia anar com una moto tot el dia.

Tant era així que, en una d'aquestes, un company que anava al seu costat enganxà la vorera de la carretera i caigué. Voldràs creure, digué ell, que allargat enterra encara movia les cames com si pedalejàs...! Sí, el ciclista nostrat va veure bubotes rares i deixà anar el ciclisme professional per por de fer-hi pell, em contà. És clar que jo, acte seguit, vaig afegir que aquells eren uns altres temps i que considerava que això, aquestes coses, eren impensables avui en dia. No n'estic tan segur com tu, va ser la seva contesta al vol. La narració d'aquesta feta encara encengué més la polèmica i sortiren a flor de conversa els recents casos de desmais i de morts sobtades d'alguns futbolistes, el Maradona i el plànol dels ullots enverinats de cocaïna, buf, no acabaríem.