El manifest de L'IES Pau Casesnoves

El programa electoral del Partit Popular no dissimula la croada en defensa del castellà (precisem: d'imposició de la llengua esmentada) que pensa endegar en aquelles comunitats a les quals les urnes li donin dret a formar govern. Fins i tot ja disposa de dos punts de referència concloents, en les polítiques lingüístiques que està aplicant a Galícia i al País Valencià. I a Euskadi, encara que no governi sinó que únicament tutela la lendekaritza, fa part de la "Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística" en companyia dels radicals de Rosa Díez, cosa que deixa ben clares quines són les seves intencions. Inicialment, els populars, quan posaren fil a l'agulla per a retornar a la llengua espanyola el pes social que tenia fa quaranta anys, parlaren d'aplicar a les aules un "bilingüisme integrador", però ja han fet una passa més i són partidaris de propiciar un "equilibri entre les llengües oficials", tot pensant i desitjant que la introducció de l'anglès (manyosament, ja en coneixem la tàctica) pot contribuir a embullar la troca.

Qualsevol de les dues precisions té per objectiu desplaçar el català de la seva funció de llengua vehicular i confiar als pares (el tan divulgat dret a decidir!) la decisió de situar l'espanyol com a eix de l'ensenyament. Tot plegat s'ajusta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, atès que afirma que "no se puede imponer el deber de conocer la lengua catalana de forma equivalente al castellano". Les barbaritats que diu, per tant, Josemon Bauzà entorn de la llengua catalana no poden atribuir-se a un subidón d'espanyolisme preconstitucional o a la influència colorista de Carlitos Delgado, sempre bona de contrarestar per insubstancial. Bauzà diu les barbaritats que diu, perquè des de Madrid li recomanen dir-les. I no cal afegir que compta amb el suport dels Rajoy, Cospedal i la plana major del reaccionarisme espanyol.

Que els batlles forans es manifesten inquiets etcètera, etcètera...? Res. Foc d'encenalls. Si arriba l'hora de passar de les paraules als fets (és a dir, de carregar-se la llei de normalització lingüística o el decret de mínims) tots votaran disciplinadament i de bon cor allò que els hagi ordenat el cap de files. De manera que el manifest del claustre de professors de l'IES Pau Casesnoves l'encerta de ple en afirmar que "l'objectiu d'aquesta actitud (la de Bauzà en contra de la llengua i cultura del país) és afeblir la presència futura del català en la societat... i per tant conduir-lo a l'estatus de llengua d'ús residual en el territori on és llengua pròpia".

Sols em sembla que no toquen de peus a terra, els professors, quan diuen que "demanem que el PP rectifiqui i faci declaració explícita de la unitat de la llengua catalana". Per demanar que no quedi, però demanar impossibles és perdre el temps. Tanmateix, el manifest és un exemple de coherència, fermesa i seny. Hauria d'obtenir un suport massiu (l'STEI ja s'hi ha adherit), perquè si sols ens recordem de Santa Bàrbara quan trona potser farem tard. La concentració ha estat convocada per dia 10 de febrer, a les 10 del matí, a la porta de cada centre escolar. Ens trobarem a una passa del període preelectoral. Serà el moment adient per a posar les cartes sobre la taula. Parlem sense embuts. Bauzà i els seus volen destruir-nos com a poble. D'això no en tinc cap dubte.