Dubtar de la transparència

Que en aquest país les normes s'han fet per i per a polítics sense més currículum que les quotes pagades al partit és, dissortadament, un fet. Per això, s'entengué la política com una canongia i tota la família s'aprofità de la proximitat al poder. La tradició és aquesta i les normes es feren més per demostrar una recta actitud que per afavorir-la. De fet, ni la llei ni la lògica impedeixen a les institucions contractar amb empreses que, a la vegada, tenen contractats parents dels governants.

El que impedeix, ja no el codi administratiu sinó el civil, és que una contractació sigui conseqüència de l'altra o que, fins i tot, el contracte amb el familiar sigui fictici i només per a pagar favors. No és el mateix, però els padrins dels corruptes s'entesten a voler confondre'ns. Els bons professionals que tenen familiars en el poder ja pateixen la discriminació -necessària- de no poder contractar directament amb les administracions, però no haurien de ser marginats del mercat per aquest motiu. Avesats a la tèrbola conxorxa entre contractant i contractat ara dubtam de la transparència, i aquest és l'ou de la serp.