Na Saïda Saddouki, una traductora mallorquina d'arrels marroquines, va denunciar fa dos anys un capità de la Guàrdia Civil per haver-la insultada amb l'improperi "mora catalanista" per haver-se dignat ella a integrar-se a Mallorca i parlar en mallorquí. Ara que hi ha hagut el judici, resulta que la Justícia espanyola no tan sols no li dóna la raó, sinó que, a més, la condemna a ella per "injúries" al capità.

Sempre que hi ha pel mig les forces armades de l'estat, i contràriament al que passa en els països democràtics, la paraula d'un militar val més que la d'un civil, cosa que, a la pràctica, assegura la impunitat als agents armats. Això sempre va així, en tots els casos d'agressions racistes als mallorquins per motius lingüístics. Llavors trobam poc democràtics els països islàmics, en què la paraula d'un home és superior a la d'una dona davant la "Justícia". A més, resulta que la mateixa jutgessa que ara condemna na Saïda Saddouki per denunciar públicament els insults de què presumptament va ser víctima; la mateixa jutgessa, mirau per on, fa quatre anys va absoldre el director d'un diari foraster que desqualificà un editor mallorquí amb termes com "septuagenario gripado", "egipcio", "ex falangista", "siniestro personaje" i altres floretes per l'estil.

Una funcionària per oposició de la Conselleria de Cultura va denunciar un diari que l'acusava d'haver guanyat la plaça perquè el seu germà, polític mallorquí de primera fila, va moure fils dins la política per a ella. L'Audiència Provincial espanyola li va donar carabassa en trobar que "como funcionaria pública, debe soportar el interés de los ciudadanos en conocer las maneras y los procedimientos que le permitieron adquirir esta condición". "Los cargos públicos, cualquiera que fuere la institución a la que sirven, deben soportar las críticas aunque duelan, choquen o inquieten". L'Audiència considerava que les sortides més grolleres del diari contra la funcionària tan sols eren unes simples "expresiones gràficas y coloquiales".

Idò bé: el Lobby per la Independència es va demanar, en un article del 2007 damunt la seva plana web, quins eren els criteris de la justícia espanyola, que havia entaferrat al Lobby una fiança de 50.000 euros per haver dit "mafiós" a un periodistra madrileny i, en canvi, a na Paca, el mateix jutge, tan sols li'n va demanar 30.000 per haver organitzat presumptament un segrest a punta de pistola. I com ha acabat tot això? Idò que el president del Lobby, en Jaume Sastre, haurà de pagar 8.000 euros per "injúries" i "calúmnies" i, si no pot pagar, el tanquen dins la presó fins a cinc mesos. Com quedam? Un jutge no és també un funcionari que ha de suportar "las críticas aunque duelan, choquen o inquieten"? Si el tanquen, on serà la diferència entre en Jaume Sastre i un pres polític?

El líder negre americà Malcolm X va destapar les buranyes de la Justícia americana, que, ben entrat el segle XX, per tant amb l'esclavitud abolida damunt els papers, feia parts i quarts a l'hora de dictar sentències, de manera que pesava molt més el qui que no el què: si l'autor de la feta era negre, branca a rompre! En canvi, si era blanc, la Justícia ho tenia més bo de fer, trobar qualque article que li rebaixava el càstig. En Malcolm X trepitjava un ull de poll a cada fanàtic racista blanc en demanar: -pot un negre confiar en la Justícia dels blancs? Tan sols sentir-li-ho demanar, els treia de polleguera.

A la vista dels fets, podem fer res pus més que demanar-nos, per molt que els cogui: pot un mallorquí confiar en la Justícia dels espanyols? Els ve de nou l'expressió popular mallorquina "això és més tort que sa justícia"?