En clau nacional

Estic convençut que una part important del divorci entre política i societat, a la nostra part del món, parteix del fet que els partits majoritaris tenen la capacitat d'acció segrestada i no poden vehicular aspiracions d'ampli consens social. Si féssim un referèndum, d'aquests que fan tot sovint a països civilitzats com Suïssa o el Canadà, sobre el Concert econòmic, estic no ja convençut, sinó pràcticament segur, que una majoria de la societat de les Illes Balears hi votaria a favor. Quin percentatge de gent, entre nosaltres, estaria en contra que els nostres recursos fossin administrats des del propi país, des de les nostres institucions de suposat autogovern, en comptes d'haver-los de cedir al govern de l'Estat perquè aquest els redistribueixi de la manera que consideri més convenient? Tant el PP com el PSOE, emperò, no poden fer-se forts en la reivindicació del Concert econòmic, perquè es tracta d'una demanda que contradiu fortament la pròpia concepció d'ambdós partits.

Tant l'un com l'altre consideren que a Espanya -deixant l'excepció del País Basc i de Navarra- hi ha d'haver una caixa única, i que no hi pot haver més concerts per a d'altres "comunitats autònomes". Una aspiració que segurament seria majoritària entre la nostra població, doncs, queda automàticament segrestada pel fet de no comptar amb un sistema de partits polítics propi, clarament diferenciat del de l'Estat.

També tenc el convenciment que una majoria social, a cadascuna de les Illes Balears, votaria a favor que la gestió dels ports i aeroports de les Illes Balears fossin gestionats des de la nostra comunitat autònoma, sense interferències alienes. Tant els ports com els aeroports són fonamentals per a un país format per illes. I la majoria de països d'arreu del món gestionen els seus ports i aeroports d'una manera molt diferent de com es fa al regne d'Espanya. Un organisme com AENA, per exemple, que gestiona tots els aeroports d'Espanya, no té homòleg a cap país de la Unió Europea. Els aeroports són gestionats pels governs "regionals", o cogestionats entre aquests i la iniciativa privada, quan no són íntegrament privats, o gestionats pels municipis (com al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Què hi fa, idò, AENA, gestionant els aeroports de les Illes Balears? Amb la gestió dels ports i dels aeroports ocorre exactament el mateix que amb la reivindicació del Concert econòmic per a les Illes Balears: els dos principals partits de les Balears, quant a representació parlamentària, tenen la pròpia voluntat segrestada per les respectives centrals madrilenyes, i no poden posar-se al capdavant d'una reivindicació que també comptaria amb un suport majoritari entre els ciutadans del nostre país.

Ens trobam, per tant, amb reivindicacions amb un fortíssim contingut nacional, i amb un consens social clarament majoritari, que no poden prosperar per mor de l'obediència estatal dels dos partits més votats de les Balears. Aquests partits també han estat elegits democràticament, de manera que ostenten la representació que ostenten perquè així ho han decidit a les urnes els ciutadans de les Illes Balears. Però, malgrat aquest fet evident, queda un dèficit democràtic al darrere si les reivindicacions clarament majoritàries no són satisfetes.
És clar que, sense cap tipus de consulta, no podem saber del cert que aquestes reivindicacions siguin majoritàries. Però això no treu ni un bri de validesa al fet que, si ho són, encara que no ho sapiguem, resulta poc democràtic de no satisfer-les.

La satisfacció d'aquestes reivindicacions, per tant, passaria perquè es fes la consulta a la població (Considerau que les Illes Balears haurien de tenir un Concert econòmic amb l'Estat semblant al que tenen el País Basc i Navarra? I, encara, considerau que els ports i els aeroports de les Illes Balears haurien de ser gestionats pel nostre govern autònom?) i perquè els partits polítics amb representació parlamentària i les institucions balears assumissin el resultat de la votació.

L'altra possibilitat, molt més llunyana, encara, seria que, amb nous lideratges si feia falta, i amb l'interès del país per sobre de l'interès partidista, s'articulàs un tercer espai polític, a cadascuna de les Illes, partint de les dinàmiques diverses, que permetés acabar amb la dinàmica bipartidista i comptar amb algú que jugui clarament a favor dels interessos de la nostra societat. Ara bé, que es tracti d'una possibilitat, a dia d'avui, encara prou boirosa, no vol dir que les persones més responsables no hi hagin d'estar ja treballant àrduament. Si no començam a avançar en aquesta direcció sempre en serem lluny...