Miquel Àngel Llauger29/10/10 0:00
TW
0

Llegim amb certa freqüència que l'esquerra viu processos d'atomització. Afortunadament, també hi ha moviments en sentit contrari, com és el cas del camí de convergència que durant els darrers mesos hem anat fent Els Verds de Mallorca i Iniciativa d'Esquerres, i que culminarà el proper cap de setmana (5 i 6 de novembre) amb una assemblea d'unificació. En naixerà una força política cohesionada d'esquerra verda: és a dir, no una suma de persones que són d'esquerres i de persones que són ecologistes, sinó una suma de persones que són, totes elles, ecologistes i d'esquerres.
El nou partit (el nom del qual decidirà l'assemblea constitutiva) ha de ser el referent, a casa nostra, de l'espai de l'ecologisme polític: el gran corrent polític dels Verds que ja fa dècades que varen irrompre als parlaments d'Alemanya i de Bèlgica, de l'Europe-Écologie que ara mateix està redefinint de dalt a baix el mapa de l'esquerra francesa, o de Marina Silva, la candidata que ha sorprès amb els seus resultats a les eleccions presidencials brasileres. És també un espai polític amb bones perspectives de construcció al conjunt de l'Estat. Mentre Iniciativa per Catalunya encapçala Espai Plural, un àmbit d'encontre entre partits d'esquerres i ecologistes, el panorama verd espanyol, secularment fragmentat, es nuclea al voltant de la Cordinadora Verda i d'Equo, la fundació liderada per Juantxo López d'Uralde amb l'objectiu declarat d'impulsar un referent verd a l'Estat: diferents corrents que caminen cap allà mateix.
L'esquerra verda uneix en un mateix tapís els fils de l'ecologisme i els valors més venerables de l'esquerra. L'ecologisme, en política, va més enllà de l'ambientalisme i no hi pot haver ningú políticament format que el confongui amb la simple preocupació pel medi ambient. La denúncia de la sagnant desigualtat entre el Nord i el Sud, la defensa irreductible dels drets humans i la promoció de la cultura de pau són al cor de la tradició verda. L'esquerra verda s'insereix, també, en la millor tradició esquerrana de la defensa de la igualtat social, dels serveis públics de qualitat per a tothom, de l'educació com a creadora d'igualtat d'oportunitats i de la defensa de la feina de qualitat. Al mateix temps, es reclama esquerra del s. XXI: aliena a dogmatismes i a la complaença amb les experiències històriques que, sota la bandera de l'esquerra, han trepitjat i trepitgen les llibertats. Perquè l'esquerra verda és, també, una radical defensora de les llibertats individuals: de la igualtat absoluta entre dona i home, de les llibertats en el terreny afectiu i sexual, de la llibertat de pensament i d'expressió, del laïcisme com a fonament d'una convivència respectuosa amb totes les creences particulars.
La força política d'esquerra verda que neix a Palma el proper cap de setmana sorgeix de la confluència de tradicions diverses, però se situa en un camp polític ja ben construït a molts llocs d'Europa, Catalunya entre d'altres: el del color verd. Ho fa amb plena consciència d'arrelament al país, i de defensa de la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra capacitat d'autogovernar-nos. Ho fa amb voluntat d'oferir un referent a molta gent que se sent de l'esquerra, però que no s'identifica ni amb la socialdemocràcia desorientada ni amb receptes encarcarades. Ho fa amb convenciment que d'aquí a poc serà un actor imprescindible en la nostra escena social i política.
Portaveu d'Els Verds