Llegim amb certa freqüència que l'esquerra viu processos d'atomització. Afortunadament, també hi ha moviments en sentit contrari, com és el cas del camí de convergència que durant els darrers mesos hem anat fent Els Verds de Mallorca i Iniciativa d'Esquerres, i que culminarà el proper cap de setmana (5 i 6 de novembre) amb una assemblea d'unificació. En naixerà una força política cohesionada d'esquerra verda: és a dir, no una suma de persones que són d'esquerres i de persones que són ecologistes, sinó una suma de persones que són, totes elles, ecologistes i d'esquerres.
El nou partit (el nom del qual decidirà l'assemblea constitutiva) ha de ser el referent, a casa nostra, de l'espai de l'ecologisme polític: el gran corrent polític dels Verds que ja fa dècades que varen irrompre als parlaments d'Alemanya i de Bèlgica, de l'Europe-Écologie que ara mateix està redefinint de dalt a baix el mapa de l'esquerra francesa, o de Marina Silva, la candidata que ha sorprès amb els seus resultats a les eleccions presidencials brasileres. És també un espai polític amb bones perspectives de construcció al conjunt de l'Estat. Mentre Iniciativa per Catalunya encapçala Espai Plural, un àmbit d'encontre entre partits d'esquerres i ecologistes, el panorama verd espanyol, secularment fragmentat, es nuclea al voltant de la Cordinadora Verda i d'Equo, la fundació liderada per Juantxo López d'Uralde amb l'objectiu declarat d'impulsar un referent verd a l'Estat: diferents corrents que caminen cap allà mateix.
L'esquerra verda uneix en un mateix tapís els fils de l'ecologisme i els valors més venerables de l'esquerra. L'ecologisme, en política, va més enllà de l'ambientalisme i no hi pot haver ningú políticament format que el confongui amb la simple preocupació pel medi ambient. La denúncia de la sagnant desigualtat entre el Nord i el Sud, la defensa irreductible dels drets humans i la promoció de la cultura de pau són al cor de la tradició verda. L'esquerra verda s'insereix, també, en la millor tradició esquerrana de la defensa de la igualtat social, dels serveis públics de qualitat per a tothom, de l'educació com a creadora d'igualtat d'oportunitats i de la defensa de la feina de qualitat. Al mateix temps, es reclama esquerra del s. XXI: aliena a dogmatismes i a la complaença amb les experiències històriques que, sota la bandera de l'esquerra, han trepitjat i trepitgen les llibertats. Perquè l'esquerra verda és, també, una radical defensora de les llibertats individuals: de la igualtat absoluta entre dona i home, de les llibertats en el terreny afectiu i sexual, de la llibertat de pensament i d'expressió, del laïcisme com a fonament d'una convivència respectuosa amb totes les creences particulars.
La força política d'esquerra verda que neix a Palma el proper cap de setmana sorgeix de la confluència de tradicions diverses, però se situa en un camp polític ja ben construït a molts llocs d'Europa, Catalunya entre d'altres: el del color verd. Ho fa amb plena consciència d'arrelament al país, i de defensa de la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra capacitat d'autogovernar-nos. Ho fa amb voluntat d'oferir un referent a molta gent que se sent de l'esquerra, però que no s'identifica ni amb la socialdemocràcia desorientada ni amb receptes encarcarades. Ho fa amb convenciment que d'aquí a poc serà un actor imprescindible en la nostra escena social i política.
Portaveu d'Els Verds
L'esquerra verda que neix
29/10/10 0:00
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Les modificacions al projecte de Son Bordoi són una rentada de cara d'un projecte molt dur des del punt de vista territorial El GOB considera que l'Ajuntament de Palma consent i avala la destrucció del poc que ens queda de rural a l'entorn de Palma. Després de la reunió de la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma d'ahir, ha quedat clar el suport de l'Ajuntament de Palma a la urbanització d'aquesta zona rural. Aquesta decisió no s'entén ni des del punt de vista de les implicacions urbanístiques d'un projecte d'aquestes dimensions en una zona rural que hauria d'haver-se mantingut com a tal, preservant els usos agrícoles i ramaders - tot i la vigent classificació d'aquest sòl com a urbanitzable- ni des del punt de vista de la política d'habitatge. En ambdós casos queda clara la incapacitat d'impulsar una política d'habitatge, tant des del Govern com des de l'Ajuntament de Palma, que tengui realment el territori i les persones com a principal objectiu, sinó que respon un cop més a l'únic objectiu de seguir impulsant l'economia amb velles receptes, això és, a través de la construcció i la destrucció dels darrers espais rurals, la preservació dels quals hauria d'esdevenir el principal objectiu d'una nova manera d'encarar la política territorial i urbanística. NOUS ACCESSOS VIARIS, NOUS HABITATGES, RECINTE FIRAL... EN DEFINITIVA, MÉS CIMENT ESCUDAT RERA L'ARGUMENT DE LA "DINAMITZACIÓ ECONÒMICA" I LA RETÒRICA DE LES "POLÍTIQUES SOCIALS". Aquesta recepta no és la solució, ni per a solucionar la problemàtica de l'accés a l'habitatge, ni per donar cap tipus d'impuls estratègic per afrontar la complicada realitat econòmica actual. Així ho ha denunciat el GOB des de l'impuls per part del govern Antich de la Llei Carbonera, per a la reserva estratègica de sòl per a edificis de nova construcció destinats a habitatge a preu taxat. En aquell moment el GOB ja va plantejar una alternativa per a impulsar la política d'habitatge. Amb l'estoc d'habitatges buits ja existents i l'edificabilitat permesa és més que suficient per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana. Aquesta proposta coincideix amb el “Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación†del Ministeri d'Habitatge del govern de Madrid, que possibilita el finançament públic d'habitatges protegits (HPO) mitjançant l'adquisició d'habitatges existents. Aquesta mesura, justificada al Pla per “la conjuntura econòmica del sector†de la construcció (a la seva disposició transitòria primera) serviria per crear una reserva pública d'habitatges a partir de l'estoc d'habitatges buits existents, sense necessitat de construir-ne més de nous. Aquesta mesura possibilita als promotors amb un gran estoc d'habitatges de preu lliure, acollir-se a la seva qualificació com habitatges protegits. L'ÀREA RURAL DE SON BORDOI Amb els acords derivats de la Comissió d'Urbanisme i el que es preveu que avui s'aprovi al Ple de l'Ajuntament, l'Ajuntament de Palma consent i avala la destrucció del poc que ens queda de "rural" a l'àmbit de Palma, per a construir més pisos condemnats a estar buits. Això ni s'entén ni se consent. Comunicat del GOB, fa un minut
Quina comèdia !.Ni sou verds, ni sou d'esquerra. Només sou una colla d'aprofitats d'etiquetes socials que no es corresponen a les vostres obres. Dic obres, perquè sou depredadors com el PP, del partit del ciment i de la injustícia social.
En Llauger ja ha trobat aixopluc per no perdre la cadira... o almanco això se pensa
L'esquerra verda que neix podria posicionar-ser en contra de Son Bordoi, això és una vergonya i vosaltres tan verds com l'asfalt...