Quan paguen justos per pecadors

No cal dir que, amb la quantitat de corrupcions que tan vergonyosament s'han donat en el si de les nostres administracions, i de com molts dels membres de la nostra classe política s'han aprofitat de les àrees de poder de les quals fruïen -més que exercien- en benefici d'interessos personals inconfessables, és perfectament comprensible i laudable que aquells funcionaris que tenen justament la responsabilitat d'intervenir en tots els moviments dels cabals públics per tal que es realitzin d'acord amb la Llei, ho facin amb especial cura perquè, certament, no está el horno para bollos. Ningú s'hauria de sorprendre, idò, que, en l'ambient que es respira en les administracions en general, els interventors no vagin de verbes. Si ha estat sempre la seva obligació, l'escàndol actual de l'opinió pública és comprensible que els resulti un estímul addicional. Perquè és un fet del tot deplorable que a hores d'ara siguin tantes les causes sotmeses a l'escodrinyament o escodriny i a la més que probable sanció de la justícia.

Però sembla que s'està donant algun cas, una mica kafkià, en el qual resulta que, per dir-ho així, paguen justos per pecadors. Aquest seria el cas d'una entitat la trajectòria de la qual em mereix un total respecte, creada sàviament i oportunament per Damià Pons i Pons quan va tenir la responsabilitat de la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca, l'Espai Mallorca, que tant ha fet per a la promoció no sols dels lletraferits i de les editorials insulars ans també a favor dels pintors, músics, de la gent de teatre i dels artistes en general, en una tasca constant que ha aconseguit que avui en dia estigui plenament integrada en la xarxa dels centres culturals de la metròpoli barcelonina, amb tot el que això suposa. En efecte, com a conseqüència d'un més o manco sobtat rigorisme passat de rosca, en aquests moments es deu el lloguer de quatre mesos del local, la mensualitat de setembre encara no s'ha pogut pagar al personal i existeixen serioses dificultats amb els proveïdors per la tardança amb què es fan els pagaments.

Servidor he de confessar que sent un especial agraïment pel que, al llarg de tots aquests anys, des de la seva fundació, ha fet aquesta entitat del carrer del Carme per a la promoció dels meus intents, fins al punt que si hi ha qualque indret a la metròpoli on pugui dir que em trob com a ca meva aquest és l'Espai Mallorca. La darrera vegada que hi vaig participar en un acte va esser en el que es va organitzar l'any passat amb motiu de la mort de Baltasar Porcel, amb un públic fervorós que omplia el local, però són incomptables les ocasions en les quals m'hi he sentit acollit. Aquesta relació personal i la valoració que he fet abans de la feinada realitzada m'obliguen a denunciar una situació que té molt d'absurda, deguda a algunes interpretacions de la legislació vigent perfectament discutibles, amb un evident perjudici no sols per a l'Espai Mallorca ans també per al Consell de Mallorca i per a tots aquells ciutadans que tenim alguna preocupació per la cultura i l'art, insulars i tout court.