L'institut Gadeso ens informa periòdicament de l'estat de diverses qüestions de gran importància per a la vida de la nostra comunitat. No és la primera vegada que ens dóna notícia de les relacions entre immigració i societat, un dels temes en què hom pot obtenir una visió més àmplia de l'estat general de coses. La immigració, en temps de bonança econòmica, és un afer que més o menys es dóna per acceptat i que mereix fins i tot un rajolí d'opinió pública favorable; quan arriben els problemes, hi ha un viratge de cap a la culpabilització dels immigrants, oblidant-nos quasi sempre que no són només material demogràfic, sinó, sobretot, persones de carn i os, a les quals les societats més avançades econòmicament estam moralment obligades a encabir en el planeta.
El negre, l'eslau, el magrebí o el sud-americà que engreixa un cens a punt de rebentar pels quatre costats és, i no és menester ser catòlic ni marxista per entendre-ho així, és un germà nostre, que no podem llançar a la intempèrie sense més explicacions. L'Església catòlica, mitjançant alguns dels seus organismes, segurament és, enmig de tot, la institució que ho ha entès d'una manera més justa i correcta. Però tots els ciutadans hauríem de sentir-nos obligats a aportar el nostre ajut a entitats com Càritas o la Creu Roja, més enllà dels impostos que les administracions públiques destinen a la protecció dels drets humans en les seves respectives jurisdiccions. Els horitzons llunyans no ens han de fer perdre de vista la misèria quotidiana.
La crisi econòmica podria erosionar seriosament el nostre sentit de la civilitat i el de la solidaritat. En temps difícils per a tothom sembla que, en lloc d'intensificar la consciència solidària, l'afeblim, perquè tots tenim problemes. Potser ens hauríem de preguntar si no començam per massa amunt a definir com a problemes les nostres dificultats.
En fi, Gadeso ens diu que el 62% de la població illenca -de més a menys: Eivissa, Mallorca, Menorca- percep com a excessiva la població immigrant: i no dubteu que, d'aquest percentatge, una bona part és formada per immigrants en sentit estricte.
Aquest fet ens proposa una situació problemàtica: si, d'una banda, és imprescindible dotar-nos d'eines per regular els fluxos migratoris, ni que sia en base a la condició insular de la nostra comunitat, també, d'altra banda, hauríem de ser més curosos en la definició simple de l'emigrant, perquè no hi ha pitjor discriminació que la que exerceix el mateix immigrant en contra de qui ha arribat més tard. La nostra comunitat és, en aquest sentit, més que un laboratori, un centre d'interpretació d'aquest fenomen.
En tot cas, els governants de la comunitat, dels consells i dels municipis ja fa molts d'anys que haurien de tenir un coneixement més profund de la qüestió, de cara a l'organització de canals d'arrelament en el territori, per evitar, entre altres situacions indesitjables, que molts d'aquests immigrants puguin ser emprats com a escuts humans contra el nostre creixement com a país -i aquí convé recordar que hi ha una porció d'immigrants de iot i de jet privat, sense un pes demogràfic decisiu però amb una notable capacitat d'influència, que emet efluvis colonials.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Eivissa i Formentera són ses illes que més proporció d'immigració han rebut i són aquelles en què sa personalitat cultural i lingüística està més amenaçada però això no és tan imputable an es fet de sa immigració com an es de sa mentalitat de sa societat d'acollida, en es cas d'Eivissa (molt manco de Formentera) molt provinciana. I es percentatge alt de gent d'Eivissa que troba que hi ha massa immigrants no pensa així precisament de manera majoritària pes tema de sa despersonalització, crec. Per altra banda, molt d'acord en sa referència an es immigrants de iot i de jet privat, tan influents a Eivissa
Catòlic vol dir universal. El problema és que els catòlics no són gens catòlics i el seu Déu és de plastelina i adaptable als egoïsmes personals.