TW
0

Els dies enfitosos, desgraciats, dels que poden passar coses com la de l'anunci de Nexpresso, el que l'actor George Clooney surt del comerç aquell després de tastar i comprar el producte i li cau a damunt un piano, existeixen, vaja que sí. I molts de pics sense el final feliç de trobar-se el John Malkovich disfressat de blanc com un Sant Pere qualsevol, que es deixa subornar i fa retrocedir i rectificar els fets, vostès ja saben.

Dins un ordre de coses per l'estil és el que li tocà viure a un ciutadà de Barcelona, a principis del passat mes de setembre. A un senyor que circulava per la capital catalana, aferrau-vos, amb un cotxe tot terreny de gran luxe, un Porche Cayenne de res, pensin, més o manco com el meu Opel Corsa, el parà la policia municipal a la cruïlla del carrer Fontanella i Plaça de Catalunya, perquè havien detectat que duia la ITV caducada, que ja són ganes d'ensopegar amb dos policies amb una vista excepcional, redefotre.

Res, que el conductor s'aturà a un costadet així com li assenyalaven, i tots tres, agents de trànsit i denunciat, un home de mitjana edat, es situaren a la part posterior del cotxàs a fi i efectes de no entorpir la circulació més del compte. Li demanaren la documentació i començaren i acabaren de formular-li la denúncia, la multa en qüestió. En aquestes estaven quan varen esser alertats pels crits de diverses persones que passaven per allà en aquell moment, advertint-los que anassin vius, que els robaven. Efectivament, dos joves delinqüents, aprofitant el renou del tren com qui diu, havien ficat braç per la finestreta de la dreta del Porche que romania oberta, i glapiren un maletí que hi havia su-allà, damunt el seient de l'acompanyant. Tenien una bicicleta a punt i amb el botí, pedals em valguin, enfilaren l'avinent carrer Estruc, esprint a tota. Els policies els pitjaren el manat, però com que anaven a peu i, a la vista del resultat obtingut, amb les cames no eren dels més ràpids de la brigada, res pogueren fer per a capturar-los. Alertaren per ràdio altres patrulles motoritzades que hi pogués haver per aquells encontorns, però res de res hi va haver per fer.

De tot plegat resultà que a dins el maletí robat, a més de paperassa diversa, hi havia un ordinador portàtil, que si el tornes a veure dóna-li memòries.

En tot i amb això així mateix s'hi havia arremolinat genteta, per l'indret, que comentaven la feta i cadascú hi deia la seva... i que després es decidiren resoltament per increpar, escridassar els dos policies, sobretot quan aquells dos homenets donaren les feines per complides i entregaren el butlletí de denúncia a la víctima, aconsellant-li que es personàs a la comissaria de la policia més pròxima i denunciàs el robatori de la valisa.

Quan l'escridassada pujà de to davant la cara estupefacta de banyut i pagador dels beures del robat i denunciat, va esser el moment que els dos policies s'ho repensaren i feren una miqueta com Sant Pere-John Malkovich. Varen arribar a la brillant conclusió que allò que pertocava era no tramitar la punyema de denúncia per allò de l'endarreriment de passar la ITV dels orgues, considerant que, amb tot i amb això, la infracció tampoc no era de tanta gravetat. De tota manera, li recomanaren que ho fes en la data més propera possible, això de la ITV. Sembla que no digué ni ase ni bèstia, el del Porche Cayenne. Va fer bé. Passa cada cosa!