Un tassó de seny

Malgrat que rectifiqui després. Les rectificacions, en primer lloc, admeten una culpabilitat i, tot seguit, esperen una absolució. Però ja han pecat. Molta gent d'aquí, de les Illes, pot dir tassó, got, vas, anap, veire, xop, xicra, bol i allà, al centre poderós, o a les seves sucursals, fan el sord. És el seu ofici, conversar molt i no escoltar gens. Hi ha persones aquí, a Mallorca, que per un estrany -i políticament no tan estrany- contagi de presumpció pseudolingüística i desafiament sociològic, per no dir cultural, després d'haver-se banyat -en un "vaso" aliè-, resten amb l'enteniment mig aturat -se'ls nota- i el vestigi encongit. La figura és patètica: semblen d'aquí però són d'allà, del centre gravitatori, on les arboces encalcen els óssos, tant els de la dreta com els de l'equerra. I cerquen el vot a les Illes, darrerament mancades de prestigi, d'identitat, de coratge i d'honorabilitat.

Tal vegada, començant per un i acabant per molts d'altres, un tassó de seny -"juicio, cordura, sensatez", en peruà- seria una bona recepta.