"La nit, que queia d'hora, s'estenia feixuga sobre l'amplària del riu. A la torre dels frares franciscans la campana repicava per a la pregària dels vespres. El vent esparracava aquell so metàl·lic... Més enllà del riu, a l'altra vora, on el vell bosc de roures es perfilava encara amb la seva negra massa sobre el fons rogenc i daurat del crepuscle, unes mans invisibles atacaven un poderós arbre. El ressò dels cops de destral arribava a les aigües ràpides i retornava alhora els seus sorolls monòtons per tal que les abruptes riberes ressonassin com buides. Es podia després sentir com s'esbucava, amb un formidable sanglot, el monstruós roure.
I en la caiguda, enmig de la confusa cridòria dels llenyataires, encara continuava produint detonacions que eren com trets de canó. A l'indret d'aquest costat de l'aigua, la vorera alta i abrupta oferia un aspecte com si el poderós riu, en alguna avinentesa, l'hagués esparracat en un rampell de bogeria furiosa. De la terra, arrabassada de la ribera, penjaven les arrels d'uns vells salzes, unes arrels gruixudes com braços o com les butzes d'un ventre destrossat per una ganivetada. Més lluny, un om xapat pel mig exhibia els seus blancs ossos. Les prominències de la vorera, que arribaven fins a les mateixes aigües, tenien la forma d'un cérvol gegantí, amb cap de roca i banyes de salze, i enfonsat en el llit del riu al nivell dels genolls, com si es refrescàs de les terribles ferides. Les inundacions d'un dia abans les havien obert cruelment en carn viva, entrant-hi les ones com si fossin les ungles d'un lleó enfurismat. Els agrests saücs, els absintis, els espinosos grocs i altres vegetals, amb les seves fulles músties i vermelloses tardorals, que semblaven grans taques de sang fresca. Tan ample era el riu que ni de dia es podia veure la vorera contrària...".
Curiosa descripció per encetar el seu relat Valamit visz a viz l'escriptor Lajos Zilahy, hongarès, (Nagyszalonia, 1891-Novi Sad, Iugoslàvia, 1974), que destaca per les seves novel·les psicològiques i socials, que en el seu dia esdevingueren autèntics best-sellers. Va tenir també molt èxit com a autor teatral i el 1948 es va establir als Estats Units. De jove havia estudiat dret i havia participat en la Primera Guerra Mundial. Després va treballar de periodista a París i a Londres.
En aquest cas, prenent per escenari la vorera d'un riu que l'autor no anomena però que no és difícil d'identificar com el Danubi, l'autor ens presenta una dona amb un passat ple de boirós misteri. La seva presència torba la pau idíl·lica dels pescadors del riu, els quals la salven de morir ofegada. Descobir qui és i com és aquest personatge ens permet explorar pàgina rere pàgina un enginyós i dinàmic argument. Lajos Zilahy, avui una mica oblidat, fou un dels deu millors literats de la seva generació i les seves històries no prescriuen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.