Crítiques i alabances

Ja em donava per vençuda però veig que he de tornar i, amb paraules, enfornar una glosa convençuda que tota aquesta moguda (si és dolent, bo o regular) a mi em fa recular i pensar que això no és tot que per ballar ball de bot Espanya no em fa cap pla!

Bona feina del glosador que mai no ment i diu ver, i en parlar del senador vol romandre ben a pler i no li plany la labor. En Sampol surt a ses fotos i hi passa molt de gust, és un homo de bon fust i no mos vol vendre motos. Ja és hora de xerrar clar i de tenir viu s'esment, qui per tots vol treballar tendrà es meu agraïment.

Ara em som adonat que hi manca un mot, a ma glosa: "que" en el segon vers, i és cosa d'arreglar-ho aviat. I ja que a esciure he tornat una cosa vos vull dir: no digueu mal d'En Xurí, que és bon al·lot i sensat.

Bona cosa és ser amatent sense repicar alabances que, com he escrit, les balances reclamen un ull atent, perquè si no hi haurà gent que malmeni la pesada i faci que una mesada duri molt més de quatre anys per no caure en els paranys de tanta maldeventrada!

No em faré cap genollera si ha de ser amb genuflexions, ni vaig cercant mil perdons de cap polític, vilera. De la mateixa manera que puc ser clar i punyent, no em costa ser amatent amb qui pel que crec fa feina, sense que per ell la beina detengui cap armament.

De llengua de glosador, amb música o sense soni, sols en té por el beninoni, belitre o mal vividor. Qui té intacte l'honor estigui tranquil, reposi, que no sortirà qui gosi tractar-lo de malfactor.

Vaja genuflexió que ens heu entimat, Xurí! Podeu treure l'esturí i fer una nova flexió que la vostra reflexió a l'entorn d'un sEnador és pròpia d'un sAnador que retoca les balances i manipula esperances, però mai d'un glosador!