La feblesa del Govern o governs

En referència a la legislatura actual, Albert Moragues afirma que amb un Pepé més sòlid el Govern no hauria pogut sobreposar-se a les crisis internes. Però tot seguit no deixa anar un alè de tranquil·litat. Més aviat se'n lamenta, de la feblesa del Pepé, perquè posats a perdre bous i esquelles no calia esperar la primavera de 2011. Millor perdre-les avui mateix i s'ha acabat la creu, deu pensar. És cert, i també ho diu Moragues, que les eleccions, a les Illes Balears, solen decantar-se a dreta o a esquerra per un sol escó, però els últims moviments estratègics del PSOE no auguren una reedició del Pacte. En sintonia amb Zapatero que fa campanya a favor de Rajoy, Sor Pepiño Blanco i Margarita Nájera han apostat descaradament per Josemon Bauzà. De manera que la igualtat històrica a la qual fa referència Moragues queda fatalment desequilibrada a favor de la dreta. Tanmateix, en una cosa té raó Moragues: l'estructura del Pepé és més dèbil que un decorat de sarsuela. Per a comprovar-ho, n'hi ha prou d'observar les maniobres que ha de fer Josemon per a confeccionar les candidatures electorals més rellevants. Si aconsegueix que el furrier Rodríguez renunciï a encapçalar la llista a Cort, ha d'ésser a canvi d'oferir-li la presidència del Parlament. I perquè Carlitos Delgado no continuï ambicionant la batllia de Palma, diuen que li ha hagut d'oferir una conselleria de conselleries a més de la titularitat de la de Turisme. Evidentment, si l'oferta existeix, l'Últim Jinete d'Alcalá hauria cantat bingo per partida doble. D'una banda, en la seva condició de conseller de consellers, assoliria el cim. És a dir, podria fer com el Comte Rossi que presidia les desfilades a cavall; i el dia que l'Apotecaria Bauzà, de Marratxí, estigués de guàrdia i el president hagués d'anar a vendre aspirines, a més de disposar del despatx presidencial, tindria accés directe al BOCAIB per a publicar que als rojos i catalanistes no se'ls ha de vendre ni pa de civada. D'altra banda, regnaria a Turisme, la joia de la Corona. Fet i fet, Carlitos Delgado no aconsegueix enganyar ningú, perquè sabem que totes les insensateses que diu entorn de la llengua catalana són, en realitat, cortines de fum. Parlem clar: no hi ha cap guerrer, ni que sigui de pa i figa, que descuidi la intendència. I l'Últim Jinete d'Alcalá no ha d'ésser l'excepció. Turisme satisfà momentàniament les seves ambicions. Però tornem a Bauzà. La fragilitat del Pepé es fa palesa a través dels rumors que situen Pere Rotger en la candidatura del Consell de Mallorca. Rotger acceptaria encantat, l'oferta, perquè per tal de fer-se amunt no li fa res trepitjar cadàvers, encara que siguin els d'antics camarades que ha estimat tant. No cal dir que tindria la missió de recuperar la confiança del mallorquinisme de brot de murta i taula parada, cosa que faria amb molt de gust, no endebades l'any passat, pel Dijous Bo, va vestir-se a l'ample i enguany pensa repetir. Els problemes, per a Bauzà, es plantejaran quan intenti governar amb persones i forces aparentment tan oposades. És clar que, en el cas del Pepé, fins i tot els llops es disfressen amb pell de xot i mengen a la mà de qui paga. Doncs bé, en aquesta covardia i falta de criteri individual, cas de governar, s'haurà de sostenir l'equip de Bauzà. Ben mirat serà força més feble que el d'Antich.
Escriptor