El panorama mediàtic que ens espera

Dissabte el Diari de Balears ens informava que el Govern ha tret quaranta-tres llicències de ràdio digital a concurs, la qual cosa pot modificar, una vegada més, el panorama mediàtic. El pas de la televisió analògica a la digital ha provocat la proliferació de canals, però no un augment de la seva qualitat. Pot succeir això mateix amb les ràdios? En una època en què les possibilitats de lleure són cada vegades més diverses, és difícil que puguin sobreviure tantes ofertes. La publicitat és la principal font d'ingressos de la ràdio i si més empreses se l'han de repartir, evidentment en tocarà menys a cadascuna. L'única manera de subsisitr amb menys pressupost és, evidentment, amb un rebaixa de les despeses, la qual cosa ha de comportar, forçosament, minvar-ne la qualitat. Només si s'aconsegueixen noves fonts d'ingressos serà possible oferir programes bons als oients. I això sembla que només ho poden fer les ràdios locals, que poden aconseguir publicitat de petites i mitjanes empreses del municipi que no tenen prou entitat per anunciar-se a les ràdios d'àmbit insular, però si que ho poden fer a una ràdio municipal amb tarifes més econòmiques.

Així que el futur del panorama radiofònic digital sembla que passa per la potenciació de les ràdios locals. Aquestes ràdios, emperò, haurien d'estar integrades en el medi dins el qual es trobaran, la qual cosa significa que haurien de potenciar la informació més propera, malgrat en determinats moments poguessin emetre en xarxa. I també significa que haurien de tenir la llengua pròpia del país, el català, com ha llengua vehicular.

Però, si no ho vaig entendre malament, el plec de condicions no exigeix l'ús del català, sinó que tan sols hi puntuarà com a mèrit l'emissió de més del cinquanta per cent de la programació. Em sembla una equivocació. I més quan el mateix dia, i a una plana de ben a prop, el mateix Diari de Balears anunciava les propostes del Partit Popular per IB3, unes propostes que, si el PP guanya les properes eleccions autonòmiques, podria ser ben bé que es duguessin a terme. Alguna de les propostes com la de fomentar la indústria de producció audiovisual pròpia em sembla força assenyada, però n'hi ha d'altres que signifiquen una greu passa enrere. I una d'aquestes és la de llevar hores d'emissió en català i posar-ne en castellà, quan si alguna cosa dóna sentit a l'existència d'una ràdio i televisió autonòmica que costa molts de doblers als constribuents, és el foment de la nostra llengua. Com també és un doi que no farà més que encarir el cost per molt que diguin que volen rebaixar-ne el pressupost, renunciar a emetre pel·lícules, sèries i documentals ja doblats en català, maldament no estiguin en la nostra modalitat. El que caldria fer és un pacte per repartir-nos els doblatges amb TV3 i Canal 9, de manera que cadascú en doblàs una part i després tots ens en poguessim beneficiar.

Així que si el govern que tenim ara vol realment potenciar el català, caldria que blindàs tant com pogués el seu ús als mitjans de comunicació i una de les mesures que té al seu abast és la d'exigir quotes obligatòries de català a les noves concessions radiofòniques, o bé, que un percentatge no inferior al cinquanta per cent de les noves emissores hagin de ser exclusivament en la llengua del país tot el temps que duir la concessió. Deixar-ho només com a mèrit no basta.