El vot de la dona (1931)

"Jo no vaig defensar el sufragi femení només per imperatius de consciència davant del meu sexe. Ningú no em supera en inquietud vigilant per als destins de la República, que és per a mi, pels meus gusts senzills, per la meva independència modesta i el meu llarg ideal, cosa molt diferent de la material i tangible que pugui ser per als viatgers impacients que arriben amb presses de darrera hora en aquesta estació, tots decidits a prendre finestrella. En la defensa de la realització política de la dona, vaig sostenir el criteri que incorporar-l'hi era una de les primeres necessitats del règim, que, si aspirava a canviar el rostre de l'Estat, no ho podria aconseguir sense destruir el divorci ideològic que el rebuig de l'home vers la dona, en tot allò que no són íntims entreteniments o necessitats casolanes, imprimia a les relacions entre els dos sexes. L'home liberal espanyol, que es diu d'idees avançades en general (i, llevat d'excepcions, com més reduides més honorables; i són molt honorables pel que tenen de reduïdes), consentia i animava una incomprensible dualitat ideològica a la llar on semblaven conviure el sentiment liberal, avançat, republicà i laic de l'home, amb l'ultramundà i catòlic militant de la dona..."

Són paraules de Clara Campoamor en defensa del vot femení. Aquesta avançada del moviment feminista, nascuda el 1888 i morta el 1972, va lluitar tota la vida pels dels drets del seu sexe. El 1924 va obtenir el títol d'advocada i va pronunciar les primeres conferències sobre el seu ideari. Anys després, fou elegida diputada a les Corts constituents de la Segona República, on va defensar el dret a votar de les dones. Després de la Guerra Civil, s'exilià a Suïssa, a la ciutat de Lausana, on morí als 84 anys. És curiós saber quines "senyories" votaren en el Parlament contra el dret de vot de les dones, i la nostra sorpresa hi descobreix noms negativistes com Alvarez Buylla, Martínez Barrio, Sánchez Albornoz, Victoria Kent, Ortega y Gasset, García Becerra...

Com s'explica? Quin mal els feia? Campoamor va col·laborar en la fundació, el 1929, del Centre d'Informació de la Dona, de l'Associació Universitària Femenina i de la Lliga Femenina Espanyola per a la Pau; per emprendre aquests camins comptà amb la col·laboració de companyes com Carmen Baroja de Caro, Margarita Gorriti, Carmen Gallardo de Mesa, Matilde Huici i moltes altres. En aquells moments, les reivindicacions del moviment feminista eren el dret al vot femení; el dret de la dona a decidir sobre la pròpia maternitat; la llei del divorci; la llei dels drets del nin i de la nina; la investigació de la paternitat i l'abolició de la pena de mort. Però el més important de tot era que les dones poguessin votar. Es veu que ja el 1931 es plantejava la qüestió de l'avortament, sobre el qual podem estar d'acord o no, segons la nostra perspectiva ètica.