Vot lliure, vot autònom i estat del benestar

El vot lliure és el fonament de la democràcia. N'hi ha molts que subscriurien aquesta afirmació: el sufragi universal exercit en llibertat és la pedra de toc dels règims democràtics. El vot lliure o el vot autònom? Un llibre de converses en què participa el filòsof italià Paolo Flores d'Arcais em recorda una vella distinció, molt útil a l'hora d'avaluar la qualitat de la democràcia: la diferència entre el vot lliure i el vot "lliure i igual", o vot autònom. La distinció ha estat utilitzada històricament per part dels que s'oposaven al sufragi universal: per gaudir del vot, s'argumentava, calia gaudir d'unes condicions materials i culturals que garantissin que el dret s'exercia de manera autènticament lliure. El poble baix no podia votar perquè no ho faria de manera lliure. Més endavant, es varen utilitzar consideracions semblants per oposar-se al dret de vot per a les dones: la realitat cultural de la dona no li permetia accedir a un dret que requereix discerniment i capacitat de sostreure's a les coaccions.

De la distinció entre sufragi universal i vot autònom, crec que se'n pot treure suc. No per impugnar el sufragi universal, naturalment, sinó per defensar un model polític que es marqui l'objectiu que tots els ciutadans estiguin en condicions d'exercir un vot autònom. Això implica posar l'educació, en el sentit més ample, al nucli de l'agenda política. I també implica un model social i polític en què els ciutadans no se sentin vulnerables: exigeix, per tant, drets laborals i protecció social. L'anomenada política "social" té aquest essencial component polític: garantir l'exercici real de la ciutadania.

Aquest vincle ha assenyalat Zygmunt Bauman. La tendència actual al desmantellament de l'estat del benestar i a l'aprofundiment en la precarietat laboral són, segons el sociòleg polonès, càrregues de fons contra la democràcia. Amb menys estat del benestar hi haurà més ciutadans que no podran afrontar el futur amb seguretat i hi haurà, per tant, més ciutadans que no puguin exercir en plenitud el vot autònom que la democràcia exigeix. Les receptes ortodoxes per sortir de la crisi són, també, receptes per afeblir la democràcia.

Una darrera consideració d'actualitat. Tot l'anterior s'ha de tenir en compte a l'hora d'emetre un judici (un judici polític i moral, vull dir) sobre fets com el de la compra de vots. Allà on la cosa s'hagi esdevingut i hagi estat demostrada, com és natural. La compra del vots suposa deixar de banda el desideràtum del vot autònom universal. Suposa recuperar la doctrina segons la qual hi ha una part de la població que no reuneix les condicions per exercir autònomament aquest dret, encara que el tengui formalment reconegut. I suposa aprofitar-se'n. És difícil imaginar una forma de menyspreu més absolut dels fonaments de la democràcia. És difícil imaginar ningú que cregui menys en la democràcia que el que ofereix euros a canvi de vots.